Inici Blogs Xops de pluja, xops de lluna, sense descodificador

Xops de pluja, xops de lluna, sense descodificador

39

Ens ronda la pluja, pluja de Llevant, sense fred, pluja generosa, possiblement diumenge, segurament dilluns. Ens contempla la lluna plena, tan rodona, ens diuen els astres que és temps per viure al limiti i al màxim…
Avui tinc aquella impagable sensació de creure que tot és possible i en parlen el cor el cap i el cos, un dia fulminant, un dia per volar. A vegades coincideixen totes les possibilitats i acabo de perdre la pica vergonya que em queda. Siguem perfectes per unes hores, desmunten de decència l’univers que ens envolta, abandonem-nos alla on som nosaltres de veritat, sense roba, sense prejudicis, sense convencions, fins i tot sense paraules que son útils, com ara, per posar un codi a allò que és impossible de descodificar, el desig que es manifesta a traves de l’olor de la nostra passió convertida en barreja magica de suor. I passem del calor de l’infern al fred, i perdem la noció del temps i de l’espai, i diguem-nos el que ens diem amb les mans i les ungles, amb els ulls i la respiració. Si, fem-nos eterns que la vida passa i és una merda trobar-se a faltar, ja hi ha massa temps d’enyor obligat per tantes i tantes coses. No podria escriure el que escric si no sabès que és possible que els impossibles es fan realitat, que només literatura l’amor total, que és pecat mortal viure nomès somiant que els llits estan per desfer-los, els telèfons perquè sonin i sonin i les preocupacions per ser oblidades quan arriba el moment de quedar xops, de pluja, de lluna, jo de tu i ti de mi

Pino Danielle. Allora si

Lunedì,

mi lasciasti

in quell’angolo così

gli occhi fissi sulle tue parole

non ti serbo rancore ora.

Lunedì,

mi tenevi stretto

fra i libri di scuola

fra i palazzi vecchi di questa città

che mi dà emozione ancora.

E allora sì

che vale ‘a pena

e vivere e suffri’

e allora sì

che vale ‘a pena

e crescere e capi’

credere ancora all’amore

farsi portare un po’ di più

oppure è tutta suggestione
questa vita.

Lunedì,

cerco Enrico

ma Enrico non si trova

forse è a casa

oppure in autostrada ancora

noi che corriamo troppo

in questa solitudine.

E allora sì

che vale ‘a pena

e vivere e suffri’

e allora sì

che vale ‘a pena

e crescere e capi’

credere ancora all’amore

farsi portare un po’ di più

oppure è tutta suggestione

questa vita.