Inici Blogs Viure realitats oposades

Viure realitats oposades

25

L’excés d’informació, o d’altres coses que es fan passar per informació, permet una cosa estranya; que gent que viu una al costat de l’altra no comparteixin la mateixa realitat, que cadascú visqui la seva història amb coses que haurien de ser comunes, i no ho són. Jo puc informar-me de tal manera, triant determinats mitjans de comunicació i arribar a conclusions oposades, sobre els mateixos fets, que el veí del costat. En principi, la possibilitat de coneixer diferents versions de la mateixa cosa hauria de ser enriquidora, pots triar, contrastar, treure les teves conclusions. Però és tal l’allau i tan infame en alguns casos el sectarisme, que a cap ciutadà se li pot exigir que s’hagi de prendre la molèstia de destriar permanentment el gra de la Palla, la manipulació de l’intent d’objectivitat, la propaganda del periodisme. En realitat, darrera de tot això hi ha diversos factors, un dels més greus, la precarietat salarial de molts que volien ser periodistes. Si, aquí tambè i des de fa anys. La desaparició de la premsa en paper va ser el primer símptoma. Resisteix qui resisteix, i no sé per quant de temps i els que resisteixen, tenen cada dia les plantilles més retallades. És nomes qüestió de temps. Jo ho he viscut, i més enllà de l’experiència personal, hi detecto una pèrdua d’exigència i responsabilitat a la professió. Han desaparegut els editorials, i les cartes al director, han desaparegut els articulistes i els col·laboradors, els passatemps, els anuncis per paraules. Si, ja se que als digitals hi ha de tot, però com la vida, ara, el nou format és efímer, reclama síntesi i espectacularitat als titulars, i no deixa espai a matisos i reflexions convenient ent articulades. Arribats a aquest extrem, i per no ser del tot derrotista, un primer pas seria l’intent que els mitjans publics provessin, només gosso a dir que provessin, de ser mínimament objectius. Ja sé que és molt demanar, però, home, per l’amor de deu, que els paguem entre tots!
PD. Lluna plena i pluges a l’horitzó…

Caetano Veloso.Lua de São Jorge