Inici blog Viatgen els nuvols…

Viatgen els nuvols…

53

Escric i veig els nuvols que passen ràpid, alguns de gegants, blancs, molt blancs, que amaguen tempesta i d’altres menuts, solitaris, quasi transparents. Els arrossega el vent capriciós i sobrevolaran muntanyes i mars, carreteres, cases, ciutats i pobles, piscines i presons, esglèsies i escoles, i et sobrevolaran a tu… I potser canviarà el vent i els nuvols desfaran el camí erràtic i faran mitja volta, i potser toparan amb una imprevista massa d’aire polar i plouran sobre la teva casa. Els núvols que venen i van veuen la vida passar. Jo, que toco el cel quan les teves mans em toquen, que et devoraria, que perturbes els meus somnis conscients i inconscients, que mai confessare tot allò que em passa pel cap, ni tan sols a tu, quan amb cara de delicte encens totes les meves alarmes, que fins i tot quan et veig vestida et veig nua, que si tingués quartos faria una assegurança milionaria a les teves mans màgiques, i d’altres accidents del teu mapa, vull deixar escrit que em roba el cor badar al teu costat, no fer res, només sentir-te a prop, veure passar la vida, veure passejar erràtics els nuvols de l’un a l’altre costat del firmament. Saber que estàs aquí, aguantar en pau la temptacio d’estripar-te les mitges, sense la gràcia amb que tu has estripat totes les proteccions del meu cor. Nuvols…

De moment. Blaumut

Mirant de veure el temps,
les pomes verdes i aquest cel desert.
La ciutat dels errors
avui és com un bosc tot ple de menta.

Només veig un fanal,
i tres ocells a la branca d’un bar.
Simplement no és dilluns,
i el teu desembre no es refreda mai.

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Els cotxes ambulants,
tu condueixes frases sense mans,
i el solet als botons
del teu abric mirant per la finestra.
I la llum als racons
de tots els pensaments, però…

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Caminant, caminant,
faran coses curioses d’un passat tronat,
i pujaran a un taxi mig aparcat
cap a una terrasseta on veure el mar.