Inici Blogs Vestit per a l’ocasió

Vestit per a l’ocasió

50

Crec que per fí he trobat la manera. No m’atrevia a plantejar-me com fer-ho, però la he trobat, mètode infal·lible. A veure que et sembla.
Sortiré de casa dutxat i ben afaitat, vestit com el Capità Enciam ( perruca inclosa) i amb enorme nas de catrò vermell perquè per alguna cosa soc nascut al mateix poble que el pallasso. Tambè portarè sabates vermelles, deu talles més grans que la meva, per arrodonir el conjunt. I de colònia, Nenuco, ja ho saps, com sempre que ens veiem. Irrenunciable. Vindré a casa teva conduint aquell enorme 132 diesel del meu pare. Sentiràs el motor des de tres carrers abans. Quan aparqui sota del teu balcó farè sonar la botzina del mut dels germans Marx i tu sortiràs, entre emprenyada i alucinada, amb ganes que t’empassi la terra, però secretament rendida als meus estranys encants.
Des del carrer et llegirè un poema d’amor en xinès i tu voldràs morir-te de la vergonya. Però amb el numeret, el carrer serà ple de gent encantada amb l’espectacle i aplaudint com a bojos. Aleshores, a crits et dirè que t’estimo i de genolls t’oferirè, en prova del meu amor, un anell de plàstic dels que regalaven amb les bosses de patates Matutano.
De sobte, per la cantonada apareixerà un mariachi de músics borratxos i tambè la Policia, per detenir-me per escàndol públic. I quan ja tingui les manilles posades i tu respiris tranquil.la, els musics es posaran a tocar el concert per a piano i orquestra numero dos de Sergei Rachmaninov. Es farà el silenci. Les teves veines i els polis es posaran a ballar de puntetes com els ballarins del Bolshoi. Un núvol distret apagarà el sol i es posarà a ploure la pluja dolça que mulla el cor.
Aprofitant el moment de màxim desconcert em miraras als ulls com tu saps fer-ho i tot serà possible. Emmig del ballet correrem carrers avall, ens escaparem de la realitat i ningú no s’adonarà de la fuga. En la cursa anirem llançant per les cantonades totes les disfresses que que la vida ens exigeix. I anirem a dormir, ben juntets els nostres cossos, sobre un llit verd de blandiblup més enllà de les estrelles, dels calendaris i dels mapes.
Pd. De moment, el que tinc, és el pot de Nenuco.

El Último De La Fila Vestido de Hombre Rana

Vestido de hombre rana, un domingo te vendré a buscar
como van todos los novios a sus novias a buscar,
y una vez a la semana por tu ausencia me pondré a llorar,
inundando mi escafandra con lágrimas de verdad.
Bailaremos agarrados con la música de un grupo compresor,
y con aire comprimido brindaremos por la dicha del amor.
Vestido de hombre rana, mis poemas te recitaré,
arrancando de tus ojos lágrimas de agua de mar,
y una vez a la semana a la iglesia acudiré,
a rezar por tu cintura a algún santo de verdad.
Convertidos en paganos subiremos a algún monte a meditar,
a adorar becerros de oro y quemar barras de incienso en un altar.
Comeremos las raíces de las plantas que más nos hagan soñar;
para interpretar el mundo, suponiendo que haya algo que interpretar.
Bailaremos agarrados con la novedad de un paso singular,
y con aire comprimido brindaremos por la dicha del amor.