Inici Blogs Una sensibilitat especial…

Una sensibilitat especial…

31

Alerta, que la pluja posa en marxa mecanismes que creiem fora de servei. Maquinàries màgiques que queden alliberades de la seva funció original i que ens fan fer coses que no ens hauríem permés en altres moments però que sempre hem desitjat fer. No li passa a tothom, cal una condició, s’ha de ser un reinventat, una reinventada. Estar en condicions de dir-se un mateix; el cor em demana això… Ho vull. Hi vaig. Cap dels anhels acumulat a la capsa secreta dels mes íntims desitjos desapareix mai. Sempre són vius, i a vegades criden per escapar. A mi em passa kuan plou, soc perillós, em controlo poc, ho imagino tot, i em costa callar. Per això la pluja és un estat d’ànim. Avui, escrivint això, sense cap referencia, ni motiu logic, m’ha vingut al cor la gran Cesarea Evora, la seva manera de cantar, tan trista però tan sensual, el ritme de mar de les cançons que canta, la manera de recitar, amb el seu portuguès de Cap Verd, tan negre, tan intens. No m’estranya que el Caetano la busquès per cantar junts. No es pot cantar amb més passió i més delicadesa aquest gènere rar que es diu Morna. Quan canta Cesarea, i ho entendreu si escolteu la cançó, vibra el meu cor i el meu cos al compàs d’onades dels seus versos. Ho puc explicar d’una altra manera, és la música de l’amor total, sota la pluja, dins l’oceà de la fusió de cos i anima, sense pressa, sense abandonar el ritme cadenciós, sense ganes que mai acabi la cançó, quan tots els mecanismes recuperen la funció màgica per qual van ser creats…

Pd. Ha començat a ploure…

Cesarea Evora i Caetano Veloso. Regresso.

Mamãe velha, venha ouvir comigo
O bater da chuva lá no seu portão
É um bater de amigo
Que vibra dentro de meu coração

Venha mamãe venha ouvir comigo
Recobre as forças e chegue ao seu portão
Que a chuva amiga já falou mantenha
E bate dentro do meu coração

A chuva amigo, Mamãe velha
A chuva que há tanto tempo não batia assim…
Ouvi dizer que a Cidade Velha,
A ilha toda em poucous dias
Já virou jardim…

Dizem que o campo se cobriu de verde,
Da cor mais bela
Que é a cor de esperança
Que a terra agora é mesmo Cabo Verde
É tempestade que já viro bonança…

Venha comigo, Mamãe velha
Recobre a força e chegue-se ao portão
A chuva amiga já falou mantenha
E bate dentro de meu coroção

A chuva amigo, Mamãe velha
A chuva que há tanto tempo não batia assim…
Ouvi dizer que a Cidade Velha,
A ilha toda em poucous dias
Já virou jardim…

Dizem que o campo se cobriu de verde,
Da cor mais bela
Que é a cor de esperança
Que a terra agora é mesmo Cabo Verde
É tempestade que já viro bonança…

Bonança…