Inici Blogs Una porta per entrar-hi, un desig per realitzar, un dia per a...

Una porta per entrar-hi, un desig per realitzar, un dia per a tot

42

Admeto que hi ha dies que m’agrada badar, és un bon exercici personal, no deixar que les obligacions i les preocupacions acabin sent més importants del que toca. I avui he badat una estona. Passejant he acabat trobant la imatge que acompanya l’article, aquesta porta verda, per a mi, tot un símbol. Mireu si ho és, que estic segur que si hagués sortit a buscar-la, no l’hauria trobada. Tambe entenc que les casualitats passen per alguna cosa i que potser no ho son tant, de casualitats. Fa dies que he començat a fer el cami d’una nova vida i que cada dia que passa escriu un episodi que s’ha tornat imprevisible del tot. M’ha passat que dels dies que esperava tristos n’han sortit sorpreses, que de les mateixes coses que fa un temps em feien mal, ara en trec ilusio, que de les males notícies en faig esperança i que d’allò que de mi no depèn en rescato sempre la possibilitat. Estic optimista, i ho estic sense enganyar-me, i la vida em sorprèn. Per això la porta verda ha aparegut mentre badava. I em pregunto, que hi haurà darrera de la porta verda ?
La porta verda és una metàfora. Dins hi hauria d’haver, per anar be, un lloc sense fills de puta, ni lladres, ni estafadors, amb gent amable, educada i que no amaguès les emocions. Seria bonic que hi hagués temps per parlar, per compartir, per discutir i per arribar a acords en els quals tothom cedís el suficient i fos capaç de posar-se en el lloc de l’altre.Convindria que no faltés sentit comú i alegria, fraternitat amb els que passen èpoques complicades ( que som tots) i la mínima vanitat possible. Si per cas, estaria be que no hi haguessin prejudicis i, a la vegada, un raconet especial per tal que cadascú preservés la seva intimitat i la seva vida secreta, que d’això els altres no n’han de fer res. Tenint aquestes quatre coses (com si demanés poc, ara jo) a darrera de la porta verda hi posaria uns grams de temps, un llit, unes gotes de felicitat i un infinit oceà d’amor per compartir. I apa, on anirien a parar els problemes? Està clar, al contenidor de rebuig. Darrera de la porta verda sempre hi haurà una màquina de fer els somnis realitat. Qui vol venir? Hi haurà un dia per a tot, tambe per travessar-la.

I tinc una cançó. Un himne, El tranvia verde, del cantautor aragonès Àngel Petisme. Explica com, en aquest tranvia de l’esperança hi van pujant tots els aragonesos que han hagut d’abandonar la seva terra. A mi m’emociona cada cop que l’escolto. Qualsevol que com jo hagi estat emigrant ho entendrà.

Antes loco con todos…
que cuerdo a solas.

Que venga Gracián con las putas del Tubo,
Marcial y la Meller, Aranda y Saputo.
Que suba Miguel con su amada Berlingtonia
Cajal y Servet con el Pastor de Andorra.
Que venga Perico con Fernando el Católico
Gargallo, Serrano y los Cinco Magníficos.
Que suba Florián, Imperio y Agustina,
Martínez Soria y oscuras golondrinas.

El país que somos
se nos muere a chorros.
Avisad a todos…

Que volvemos a casa,
al duro y seco noreste;
con las luces del alba
llegará el tranvía verde.

Que venga el Morico con Costa y con Tristana;
Alfonso, Ramiro, San Jorge y la Forana.
Que suba Durruti con el Papa Luna.
Y Supermaño, con Fleta y con Lanuza.
Que venga la maja con Mary de Lis.
Ramón J. Sender, Jarnés y Nazarí.
Que suban los Gimeno, los Saura y Palafox,
con San Valero y Segundo de Chomón.

El país que somos
se nos muere a chorros.
Avisad a todos…

Que volvemos a casa,
al duro y seco noreste;
con las luces del alba
llegará el tranvía verde.

Que suba Luis Buñuel y el Barón de Münchausen,
los Argensola y el Ángel de Mauthausen.
Que monten los templarios, los amantes, los furtivos,
los Infanticos y aquéllos que me olvido.

Que volvemos a casa,
al duro y seco noreste;
con las luces del alba
llegará el tranvía verde.

Por Canfranc y por Fraga,
por Tarazona y Beceite,
por Javalambre y Alhama
pasará el tranvía verde.

Por Sabiñánigo y Jaca,
por Alcañiz y Alcubierre,
por Mequinenza y Calanda
pasará el tranvía verde.

Y que venga la Dolores, Ascaso,
San José de Calasanz, Pignatelli…