Inici Blogs Tristesa…

Tristesa…

46

Ploro al cotxe, és el meu lloc. Condueixo cada dia un centenar de quilometres i la meva estona d’intimitat és akesta. Ploro si estic trist, es clar. Si estic eufòric canto a crits, sempre escolto música, i en la tria també és important el meu estat d’ànim. Al cotxe penso, al cotxe sento. Al cotxe decideixo. Avui estic trist, no se el temps que durarà, estic sensible i delicat. No m’agrada estar en akesta situacio i no puc fer res per revertir-la. Sabia que podia passar, i la visc de la millor manera possible. Conscient en la inconsciència, agraït per la sort infinita. La tristesa és directament proporcional a la felicitat viscuda. Si no hagués tocat el cel no estaria com estic ara. No em queixo, agraeixo. No em fa vergonya confessar la pena, ni les llàgrimes. El mal se’l fa un quan intenta tapar el sol amb la mà, o atrapar l’aigua entre els dits. Em sento viu i em sento privilegiat. No per què estigui trist deixaré de pensar que demà pot ser un dia diferent. No disfressare el sentiment, no cambiare tramposament els principis de la meva anima. No sere qui no soc ni qui vaig ser abans de saber que l’amor de veritat sobreviu a tot. Estic trist, ploro quan ningú em veu. I soc optimista, potser més que mai i encara que sembli una paradoxa, em sento afortunat de tant d’amor rebut, per sempre…

Chora tua Tristeza. Carlos lira.

Chora que a tristeza
Foge do teu olhar
Brincando de esquecer
Saudade vai passar
E amor já vai chegar

Entao canta que a beleza
Volta pra te encantar
Num sonho tao pequenho
Que o dia escondeu
Guardando pra te dar

Como é bonito gostar e querer ficar
Com alguém pra quem possa dizer
Olha quantas estrelas
Nascem pra te encontrar
Depois do céu azul
A noite vai chegar
E eu pra te amar