Inici Blogs Transparent, amb totes les consequencies…

Transparent, amb totes les consequencies…

34

M’hi he posat molt aviat akest mati i no he tingut temps de res que no fos productiu , excepte conduint, el meu moment d’intimitat. El món gira, avui a velocitat de vertigen, avui amb el risc de caminar sense xarxa, com un funambulista sense xarxa, sobre l’abisme de les meves pròpies paraules, escrites per sobreviure, privades però publiques. Des de que m’hi vaig posar he tingut dos compromisos, escriure sempre i escriure sempre la veritat. Escriure la veritat, que de ficcions, ja n’he escrit moltes. Escriure la veritat, encara que em passi factura. Escriure la veritat per trepitjar de peus a terra, escriure-la per no autoenganyar-me, per no tornar a la pitjor versió de mi, per tenir un mirall i no viure de falses il·lusions. Aki soc transparent, com l’aigua de la foto. M’ho podria estalviar? Possiblement si. Em pregunto que pensa de mi qui això llegeix? No, mai. Suposo que hi haurà qui cregui que tot és ficcio, o que ho faig amb vés a saber quin objectiu, o que sóc un fantasma, o que és un exercici literari, o que soc tonto sense remei. No m’importa. No vull fabricar un món a la mesura de les meves conveniències, ni una falsa realitat en la qual em senti còmode. No vull fer-me l’interessant. Si akest fos l’objectiu, no escriuria del que sento, del que desitjo, del que somio i del que voldria. Utilitzaria l’escriptura per altres coses, que em donarien fama i fortuna, i un prestigi possiblement convertible en diners o en vanitat. Però això és aigua passada, no per conveniència, no per interés, amb totes les consequencies, reconeixent una a una les imperfeccions i les errades, les zones obscures, els dies difícils… No sé que serà de mi demà, no dono mai res per fet, la vida no és previsible, ni negociable, però el que de mi ha estat, és i serà, no te misteris mentre m’ho pugui intentar explicar. He dit cap objectiu? Si, un únic objectiu, esgarrapar qualsevol instant de felicitat possible. Escric felicitat, no ficcio de felicitat, que jo l’episodi de la ficcio el tinc tancat. I felicitat, no és només sinònim de somriures i alegria. Felicitat és a cor obert, encara que em dolgui.Per això avui, conduint, en la intimitat, m’ha vingut al cor la cançó del Sílvio, és la meva religió…

Quien fuera. Sílvio Rodriguez.