Inici Blogs Tinta mullada

Tinta mullada

30

M’ha vingut al cap una imatge, potser un conte, ho intento.

Tinta mullada

I desprès de dies de travessia, sol pel desert, el caminant extraviat en immensitat del mar de dunes, incapaç d’entendre els mapes del paissatge mutant de sorra, seu a sobre d’un montícul, exhaust, i mira a l’horitzó monòton i reiteratiu, sense aparent escapatòria.
De la bossa fa sortir tres objectes. Un paquet de tabac sense filtre a les penultimes, l’encenedor de tota la vida a les últimes i el mapa del desert, inutil. Extreu del paquet un cigarret i el deposita entre ells llavis secs com la terra. Prem el botó de l’encenedor fins que es cansa d’esperar una flama que mai arriba. No es desespera perquè no es pot desesperar qui perd l’esperança.
Es deixa caure sobre la duna, dormir no és dificil quan no es pot més. Abans observa el panorama fatal per ultima vegada. Res. Dorm. Al cap d’un temps indefinit, un minut, una vida, el desperta una estranya sensació. Plou, primer una mica i despres a bots i barrals.
S’incorpora. Entre les dunes corre un riu. L’aigua indica el camí. Al seu costat, xop, el mapa del desert. L’aigua ha desordenat la tinta. No hi ha muntanyes ni valls, no cotes ni desnivells. Però si la cartografia d’un somriure…

PD. Avui he anat a buscar l’estrella de la foto, la més alta del meu poble, a un carrer pel qual m’havia prohibit passar. Masses coses autoimposades per protegir-me.

Àngel Petisme. Amor y cartografia