Inici Blogs Temps (per a l’esperança)…

Temps (per a l’esperança)…

31

Avui és el dia de gestionar el col.lapse personal. Tinc sensacións contradictòries i trio soledat. No em refugio en la feina, com tantes altres vegades. No em barallo amb el món com hauria fet fa anys. No maleeixo la meva estampa, no descarrego en ningú. Necessito que actuï el temps, que posi a lloc les coses, que no hi hagi confusió, que la boira desaparegui i la llum ilumini el cami. Trio soledat i no per per pensar. Sé què és el que tinc dins el cor i se que és el que he de fer per resoldre els meu crucigrama, està en marxa, no hi ha renuncia. Però visc sensacions que xoquen, i no soc indiferent. Tinc la sensibilitat a flor de pell. Si tanco els ulls moro de felicitat per tant d’amor viscut. Si els obro em dol el cor per haver provocat dolor a qui no el mereix. Si faig allò que em surt de l’ànima, encara podria ser pitjor i si no ho faig i controlo la bèstia, potser acaba apareixent la ruta. És complicat gestionar les coses contradictòries. Ho és per a mi i per qui, com jo, ho volem tot, ho volem ja i ens mengem la vida. Avui em sento dèbil, qui ho hauria dit tot just fa unes hores, avui no tinc formules màgiques ni prodigis per fer, no hi ha xistera, ni conills, ni mocadors de colors, ni coloms, però tampoc hipèrbole, ni tragèdia, ni aquell antic i irrefrenable instint de donar patades a les capses de cartó. Avui hi ha temps, temps que passa lent, temps que busca respostes, temps que obri camins, temps per acumular una mica de la molta saviesa que no tinc, temps per respectar, temps per arribar a moments diferents i més feliços encara, temps per deixar que el ventet d’aquest final d’agost s’endugui dolors, acabi de cuidar de la verema del cor i ens porti el millor cava de mai per festejar l’alegria de viure…

Time. Tom Waits.

Well the smart money’s on Harlow
And the moon is in the street
The shadow boys are breaking all the laws
And you’re east of East St. Louis
And the wind is making speeches
And the rain sounds like a round of applause
Napoleon is weeping in the Carnival saloon
His invisible fiance is in the mirror
The band is going home
It’s raining hammers, it’s raining nails
Yes, it’s true, there’s nothin’ left for him down here

And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
That you love
And it’s Time Time Time

And they all pretend they’re Orphans
And their memory’s like a train
You can see it getting smaller as it pulls away
And the things you can’t remember
Tell the things you can’t forget that
History puts a saint in every dream

Well she said she’d stick around
Until the bandages came off
But these mamas boys just don’t know when to quit
And Matilda asks the sailors are those dreams
Or are those prayers?’
So just close your eyes, son
And this won’t hurt a bit

And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
That you love
And it’s Time Time Time

Well, things are pretty lousy for a calendar girl
The boys just dive right off the cars
And splash into the street
And when she’s on a roll she pulls a razor
From her boot and a thousand
Pigeons fall around her feet
So put a candle in the window
And a kiss upon his lips
Till the dish outside the window fills with rain
Just like a stranger with the weeds in your heart
And pay the fiddler off till I come back again

Oh, it’s time, time, time
And it’s time, time, time

And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
And it’s Time Time Time
That you love
And it’s Time Time Time