Inici Blogs Tan de veritat que tothom creurà que és ficció…

Tan de veritat que tothom creurà que és ficció…

71

La sensació és la següent; he superat uns quants dies complicats i ja veig la llum al final del túnel. Aquest cop ho he fet regular tirant a be. I estic a punt, potser més que mai, per a la felicitat, per a aquelles coses que per a mi signifiquen felicitat. Tinc una altra sensació curiosa, cada vegada que acabo de llegir un llibre que m’agrada molt tinc com un neguit, en trobaré un altre que m’agrada tant? He acabat Pista Negra, de Manzini, genial i estava perdut. Però ahir em vaig retrobar, La vida negociable, de Luís Landero. Ja l’he tastat, excepcional. És el millor! I entre el final d’un i el principi de l’altre, per altres coses, però estava neguitós. Ara que se que tinc entre mans una joia, ara que la primavera dona vida als sembrats, ara que ha passat el Carnaval, ara que he deixat fluir els sentiments més profunds, ara que el sol escalfa, ara que he tornat a posar a prova la meva condició física, ara que he conviscut uns dies amb les meves febleses, ara que ressuscita la meva millor versió, ara que és més a prop la lluna plena, ara que intueixo sense proves ni coneixements un definitiu temporal de Llevant, ara que el mon recupera el seu meravellós desordre, ara que escrivint torno a sentir la força de les paraules, ara que et sento aqui, ara que és excepcional tot, ara que no fa fred, ara toca revolució, escrivim sense lletres el llibre d’infinites pagines del futur, tant de veritat que tothom creurà que és ficció…

Exprimir la vida. Manolo García.

Exprimir la vida quiero. / Hoy es un logro seguir en esas,
que a veces la muy ladrona / se pone arrecha.
Y a los que aman sin demandar/y a los que aman sin pedir nada.
A los que aman sólo entregando,
A los que se entregan no sin denuedo,/salud y larga vida amando.

Y ahora vamos a dar un paseo,
a bebernos los días que se nos regalan.
A airear la nada, recrear la vista / y darle oreo a la trasnochada.

Exprimir la vida quiero. / Hoy es un logro seguir en esas,
que a veces la muy somera / se me enrevesa.
Y a los que aman y se equivocan,/a los que aman sin demandar.
A los que aman sólo entregando,
a los que se entregan no sin denuedo,/salud y larga vida errando.

Y ahora vamos a andar despacio
por nuestro sagrado y pequeño espacio.
Y que los desencantos sean barridos por nuevos encantos.
Vamos a andar serenos pedaleando como señores,
que la balanza iguale heridas doloridas y emociones.