Inici Blogs Sortir finalment del pantà de fang i ser feliços…

Sortir finalment del pantà de fang i ser feliços…

30

Escric més tard que mai i escric sentint-me be. Els últims dies han estat complicats. Semblava que alguna cosa estava encallada en el moviment favorable dels astres i que no acabava d’arrencar la maquinaria que ajuda a ser feliç. Es fa dificil transitar amb aparent indiferència quan dels ulls que iluminen els meus dies cauen llàgrimes i no puc fer més que el pallasso patètic per intentar evitar-les. Sol, a la intimitat, faig rituals d’optimisme sense límits i espero amb el cor obert, que funcionin. Avui, per fi, alguna cosa ha fet click i la vida ha tornat a fluir. Ha estat com tenir els peus dins d’un pantà ple de fang i no poder sortir. I finalment ha començat a aparèixer la llum de l’esperança, i els problemes que ahir semblaven insuperables s’han solucionat. Em fa estar content, i jo,intuint solucions a altres coses, he tornat també a posar-me en marxa. La intuicio m’ha ajudat a trobar consell on estava el millor conseller, i això em dona pau. L’estat d’ànim és important per a tot. Avui, despres dels dies del pantà de fang, he posat en marxa la nova temporada del programa de tele. No és una feina més. Necessito el millor de mi per oferir als espectadors les millors entrevistes possibles, que siguin interessants, transcendents, divertides i a cor obert. Només ho puc fer be si jo estic be. I fins avui no podia. El transit del final de l’estiu ha estat complicat fins ara. Sobreviure des de la tarda de divendres fins que els primers signes d’aquest divendres, fins i tot el meu horoscop, no eren positius, ha estat una prova. Però ara, ja no hi haurà qui ens pari. Em sento infinitament estimat per qui estimo. Noto mentre escric que la brisa que anuncia la pluja que ha de venir és de veritat, que ens mereixem la felicitat tan i tan i tan treballada amb el cor, i que arriba. Avui dono les gracies sense límits a qui sap com soc de veritat, i malgrat tot, sempre està aqui compartint amb mi dolor i plaer, companyia i amor del bó…

Los secretos. Alguien como tu.

He seguido tu sombra en cualquier lugar
me he perdido dentro de mi soledad
y me perdí sin preguntar
donde estaba el bien y donde el mal
… y donde el mal.

He gastado mil dias en descifrar
todas las mentiras que ahora son verdad.
Robé tu risa sin maldad
toda tu alegría y libertad.

Y puedo ver anochecer
detrás de tus ojos
y recorrer toda tu piel sin despertar.

Nunca sabré tu nombre
tampoco cuando y donde
encontrar alguien como tu
… alguien como tu
… igual que tu,
… como tu.

He encendido las luces de la ciudad
escondí mi alma en un triste bar
y ahora intento respirar
no me llena el aire si no estás.

Y quiero ver amanecer
al mirarte a los ojos
y renacer del fuego tibio de tu piel.

Nunca sabré tu nombre
tampoco cuando y donde
encontrar alguien como tu
… alguien como tu
… igual que tu,
… como tu.

He pintado tu mundo en mi corazón
todas las pinturas y todo el color
pero me vuelvo a equivocar
no recuerdo a nadie a quien pintar.

Y quiero ver amanecer
al mirarte a los ojos
y recorrer toda tu piel sin despertar.

Nunca sabré tu nombre
tampoco cuando y donde
encontrar alguien como tu
… alguien como tu
… igual que tu,
… como tu.