Inici Blogs Somewhere over the rainbow

Somewhere over the rainbow

65

Com es descriu una sensació? Una sensació unica? Ho intento. Per a mi la pluja, el soroll de la pluja, les olors de la pluja, son senyals de pau. La pau interior és una cosa excepcional per a mi. Tinc tendencia a l’ inconformisme, a voler el que no toca, a no callar quan seria prudent. Soc poc disciplinat, sempre a punt per canviar de plans. Em reboto. Soc un imaginador malaltís, m’evadeixo. Voldria que, desitjo que, espero que, somio què. I akesta manera de ser, propia del princep destronat que hi ha dins meu des de que la meva germaneta va presentar-se quan jo tenia quatre anyets, convida a l’ ansietat. Per això la pluja és per a mi un vademecum, el balsamo de Fierabràs del Quijote, la força delicada que em calma, senyal de pau per a un tious al que li costa estar sense barallar-se contra el mon i contra ell mateix. I per això retrato bassals d’aigua i m’agrada mullar- me i fer l’ amor amb la meva princesa mentre a fora plou sense control és la meva màxima aspiracio vital. Els dies que plou tots els meus mals s’ esvaneixen com per art d’encanteri, deixo de fer- me mal, amago les punxes, abandono querelles pendents i injusticies que em fan bullir la sang. Quan plou no hi ha pressa ni falses urgencies, les cançons que em venen al cap son caricies del cor. I avui és el cas, avui no demano, no em menjo el cap, no intento entendre el que mai podre entendre. Avui no tinc batalla per la que lluitar, ni marca personal per superar, ni cronometre, ni reptes possibles i impossibles, perquè plou i el mon m’agrada. I els dies com aquest tenen banda sonora, cançons que ajuden a ser feliç…