Inici Blogs Si les paraules són poderoses i tenim tantes coses en comú…

Si les paraules són poderoses i tenim tantes coses en comú…

40

Si les paraules son poderoses i tenim tantes coses en comú no tenim dret, cap dret, a no arreglar les nostres diferencies de cap altra manera que no sigui parlant. Si partim de la base que tots som iguals i que ningú val més que ningú. Si fem l’exercici de buscar en l’altre les coses que d’ell ens agraden i de reconèixer aquelles nostres de les que no podem estar orgullosos. Si tothom es prengués aquesta molèstia, cinc minuts al dia. Si no féssim bandera de les coses de l’altre que ens fan mal en contraposició a l’elogi desmesurat de nosaltres mateixos. Si fóssim sincerament escoltats i sincerament escoltessin. Si féssim l’exercici d’intentar, només intentar, posar-nos en el lloc del que pensa diferent i el que pensa diferent intentes posar-se al nostre lloc, segur que no passarien les coses que passen. No vaig escoltar mai de la boca del meu avi Joan una sola paraula sobre la guerra civil. I fa anys que no paro d’escoltar parlar de tancs al meu país. I insults, i menysteniment, i mofa, i provocacions, i gent que discuteix. Afirmo que no hem tingut dirigents a l’alçada de la gent i que som on som per culpa de tants interessos, tants lladres, tanta misèria de la gent normal, tanta vanitat, tants pocs escrúpols, tanta manipulació i tan poca empatia.
Abans he escrit ‘el meu país’. Que ningú es faci il·lusions, que no m’apuntin a causes simples, que no el vulgui ningú marcar amb fronteres, que no li posi ningú adjectius. El meu país no te territori determinat. No hi caben banquers usurers tinguin la seva seu social a Barcelona o a Madrid. No hi caben politics incapaços de fer autocritica, no hi caben jutges que desnonen persones que no poden pagar ni el més miserable lloguer, ni policies que no sempre tenen la mateixa manera d’actuar. No hi caben individus que es consideren superiors. No hi caben homòfobs, no hi caben sectaris, no hi caben demagogs, ni piromans. Al meu país es parlen tots els idiomes possibles perquè saber-ne molts és la millor manera d’entendre’s amb tothom. El meu idioma és el català, i ho és també el castellà, i el francès, i el portuguès, i l’italià, i l’anglès… Mireu si em queden idiomes per aprendre i gent per coneixer. I el més important de tot. Potser algú pensarà que tenint en compte la meva edat, i allò que coneixem de la realitat immediata, soc un somia-truites. No ho nego. Però també afirmo que com jo, gent diferent de mi que pensa coses molt semblants, n’hi ha uns quants. No cridem, no discutim. No cal, hi som…

Imagine. Jonh Lennon.