Inici Blogs Si et desperta el soroll de la pluja…

Si et desperta el soroll de la pluja…

41

Una de les coses que m’alegra els dies és que em desperti el soroll de la pluja. I avui aquest ha estat un regal inesperat. M’agrada la pluja, els dies son bonics, tenen un punt de nostàlgia i de romanticisme. La pluja tambe em dona pau, calma aquella ansietat de voler que les coses que desitjo amb tot el cor passin i passin d’immediat. I quan plou i no ho espero, com aquest mati, L’efecte benèfic de la pluja encara es millor. De fet, soc millor jo els dies de pluja. Sembla una tonteria pero no ho és. Els dies com avui, amb la pluja que és com dard sedant al cor, amb núvols blancs i de tota la gamma de grisos fin arribar al negre, amb sol radiant a estones, son com un resum condensat del del pas de la vida. Si fos per mi, podia estar plovent les 24 hores. Se que la pluja em farà present al cor de qui jo estimo i amb aixo, en dies com aquest, em sento compensat.
Una altra d’aquelles coses que em recomforta és que plogui mentre faig esport. I això tambe ha passat avui. M’agrada que plogui i m’agrada mullar-me, em sento Rocky preparant el seu combat amb Apollo Creek, una altra tonteria de les meves. Coses que em fan sentir be.
El dia ha acabat amb una sorpresa, bonica, inesperada, com totes les sorpreses, per definició. Aquelles petites coses, que cantava el Serrat, que fan feliç el cor, tres paraules, quatre o cinc, i un nom important per a mi.
La vida flueix…

Melancholia. Van Morrisson. Crec que la va escriure pensant el dies com aquest.

In the afternoon, baby in my room
when the lights are dim way beyond the hill
in the afternoon, baby in my room
when i’m really down get me off the ground
melancholia, melancholia, melancholia
In the morning time when i go outside
in the morning time it’s like that all the while
in the afternoon when i’m in my room
every single day, it won’t go away
melancholia, melancholia, melancholia
And it’s in my heart, when we’re apart
and it stops and starts, and it’s in my heart
every single day it’s always in my way
when i’m making hay, all i’ve got to say
melancholia, melancholia, melancholia
Well it’s in my blood and it’s in my veins
here it comes again, when i’m in the rain
in the wind and rain, well the sun don’t shine
well it’s always mine, all of the time
melancholia, melancholia, melancholia
And it’s in my life and it’s all the time
it doesn’t go away when the church bells chime
in the evening time when i drink my wine
in the evening time when it’s on my mind
melancholia, melancholia, melancholia
It’s only melancholia
oh melancholia, oh melancholia, oh melancholia, oh melancholia
melancholia, melancholia
they call it, call it melancholia, call it melancholia, call it melancholia, call it melancholia
call it melancholia, melancholia, melancholia, melancholia

Llorenç.