Inici Blogs Sessió doble…

Sessió doble…

35

Sessió doble, explorant els límits de la resistència. Puc més, molt més. Soc un esportista sentimental. No em poso a prova, no soc tenaç, no tinc capacitat de sacrifici, ni esperit de superació, ni força de voluntat per aconseguir cap marca,ni cap objectiu, ni res que sigui físic, ni tangible, ni útil. Em poso a prova per trobar dins meu la capacitat de superar l’abisme personal. I avui rossegava la pena el meu cor. I a cada mossegada, cent braçades, deu flexions, uns quilòmetres, i aquella sensació tan inexplicable, que només qui fa esport de fons pot entendre, de començar a estar bé quan, amb el cos esgotat, és el cervell qui dirigeix les operacions. I aleshores el cansament passa a ser un concepte, però no un fet, i tens la sensació única de ser capaç de duplicar els quilometres fets o la distancia nedada. Això passa quan aconsegueixes traspassar un determinat llindar d’esforç. Segur que té una explicació tècnica. Amb l’ànima rossegada he aconseguit traspassar-lo. I per uns moments, tan extensos com els he pogut estirar, el meu cos ha alliberat o generat alguna substància de comfort. Els límits ens els posem -sempre-nosaltres mateixos i d’això en soc un exemple de llibre.

Ismael lo. Tajabone.