Inici Blogs Sempre que somriguis…

Sempre que somriguis…

43

I que hi ha al fons del fons de la meva manera de viure i de sentir? M’ho pregunto avui quan m’ha vingut al cap la cançó que enllaço de Manolo García, la que amb duende canta de totes les cantades, una cançó especial,msegurament tambe per a ell.
En el fons del fons d’allò que sento i de la meva manera de viure hi ha una cosa tan senzilla i tan complicada a la vegada com L’anhel de ser feliç com en el fons del fons de tothom.
Quan he estat feliç de veritat? Si miro a dins, no moltes vegades, pero totes han estat èpoques úniques i totes porten un nom de dona, o d’adolecent, i totes estan tatuades al meu cor. Son dies únics, dies per sempre, noms per sempre, que fan la maleta de la meva vida. Elles m’han fet feliç i m’han fet plorar, el millor de mi i a vegades el pitjor forma part tambe de la seva maleta vital. Jo soc el que ha comes els mil errors, pero tambè el que ha provocat els mil somriures i elles, el meu tresor. Estimar i saber-me estimat m’ha fet millor persona, m’ha educat, m’ha servit per reconèixer la propia identitat. He estat perdonat i he après a perdonar, he après a parlar des del cor i a fer-lo callar per respecte a qui estimo de veritat. Perque no hi amor si no hi ha respecte.
I nomès es toca el cel de la felicitat quan L’anhel es cosa de dos, aqui no valen imitacions, i tots sabem que és de veritat i total, in tots sabem que encara que hi hagi situacions semblants, nomes son aixo situacions semblants. L’amor de veritat es preciós i tambè fa mal, pero es la única cosa per la qual el dolor val la pena. Si el suportem quan apareix, hem conquerit el tresor per sempre. I aquest soc jo. Si et dic que t’estimo, et dic per sempre, et dic com sigui, et dic quan vulguis, et dic que tant me fa que el mon doni mil voltes, et dic a canvi de res, et dic amb tot, et dic sense explicacions, et dic amb ànima, et dic amb cos, et dic mirant la lluna, et dic sota la pluja, et dic per si la casualitat està a favor nostre, et dic sense pressa, et dic amb urgència… Sempre, si tu somrius.

Ai, el sentiment profund, cantar com canta el Manolo això