Inici Blogs Sempre dubtar, sempre decidir. No hi ha ruta planera.

Sempre dubtar, sempre decidir. No hi ha ruta planera.

30

Sempre dubtar, sempre decidir. Qui digui que no te dubtes en la immensa majoria de decisions que a diari s’han prendre menteix o és un inconscient. Què no dir de quan les decisions que cal prendre son transcendents. L’important és no deixar que el pas del temps, o l’acumulació de circumstàncies decideixin per nosaltres. Jo estic en una fase de grans decisions, i cada dia que passa veig mes clar què és el que he de fer, vaja, el que faig. Temps enrere no hauria tingut l’energia que ara tinc, ni la capacitat d’assumir riscos que ara tinc. I, malgrat això, dubto. Pero al final, tant se val, no serveix de gran cosa preguntar-se com haurien estat les coses si haguéssim pres les decisions que no vam prendre. El que hi ha, és el que hi ha, i ja està. Ara el que hi ha, com sempre, és el futur i el futur no està escrit. L’escrivim nosaltres i l’escrivim amb les nostres forces. No hi ha força mes gran que la del cor. A la força cal afegir-li un xic de punteria, o d’habilitats, i això demana també pols serè i sang freda. D’aquí la fletxa de la foto de l’article. Mil ulls veuen més que dos. No vaig sol en aquesta peripècia i es important per a mi escoltar els consells de qui m’estima. No sabeu be com d’important es compartir sense cap reserva allò que ens fa feliços o ens preocupa. Jo tinc aquesta sort, i em sento fort… Pero sempre dubto. Tant me fa si al final prenc la decisió teòricament encertada o la que se suposa que és errada. Passi el que passi, avançarè i aprendrè a cada pas noves lliçons i acumularé noves experiències. I sospito, perquè em conec, que el fons de la meva ànima seguirà com és des de fa molts i molts anys, en essència, innocent i desitjant que la felicitat infinita i efímera truqui a la meva porta. Mentre li donava voltes a l’article d’avui m’ha vingut al cap la cançó dels Beatles, The long and winding road. He recordat la música, i alguns versos en anglès. Però aquest cop he anat a buscar la traducció. I una vegada més he entès per quina oculta raó, justament avui, he hagut de pensar justament en aquesta cançó. No hi ha decisió fàcil i tampoc decisió encertada o equivocada. No hi ha destí concret, ni objectiu, ni èxit ni fracàs. Hi ha camins per recórrer i vida per viure-la. No hi ha ruta planera. I si ens ho sembla, és nomès un miratge. El cami de la felicitat de veritat es sempre llarg i ple de dificultats. L’important és mai no renunciar, treure d’on sigui les forçes que calen per avançar, no desaprofitar ni un sol dels ensenyaments que la peripècia ens deixa. Qualsevol dia, al revolt menys esperat, hi trobes la recompensa, molt millor que la millor que hagis pogut imaginar. A mi tot això em passa, no ha estat senzill aprendre la lliçó. Res no és per sempre excepte el que dicta el meu cor. I diu: avança, no esperis res, seràs ric. Equivocat, seràs feliç. Rebenta, seràs fort. Estima, seràs recompensat. I el cabró te tota la raó.

El Largo Y Tortuoso Camino

El largo y tortuoso camino
Que conduce a tu puerta
Nunca desaparecera
Ya he visto ese camino antes
Siempre me trae aquí
Me conduce a tu puerta.

La noche de viento y tormenta
Que la lluvia se llevo
Ha dejado un charco de lagrimas
Llorando por el día
¿Por que me dejas plantado aquí?
Muestrame el camino .

Muchas veces he estado solo
Y muchas veces he llorado
De cualquier forma tú nunca sabras
La cantidad de caminos que he intentado tomar.

Pero a pesar de todo, ellos me devuelven
Al largo y tortuoso camino
Tu me dejaste plantado aquí
Hace mucho, mucho tiempo
No me dejes aquí esperando
Llevame a tu puerta.

Pero a pesar de todo, ellos me devuelven
Al largo y tortuoso camino
Tu me dejaste plantado aquí
Hace mucho, mucho tiempo
No me dejes aquí esperando
Llevame a tu puerta
Yeah, yeah, yeah, yeah.