Inici Blogs Segon round…

Segon round…

20

Avui ha sonat la campana del segon round del que serà el meu cinquè llibre. Fins aquí han estat moltes les hores dedicades al projecte, les lectures i relectures, les acotacions, els aclariments, les correccions, les revisions, les resconstruccions d’arguments, les lectures en veu alta, les hores de biblioteca, una manera de viure, un exercici que serveix per a una noble causa i per una millora en l’ofici d’escriure, ofici que nomès s’apren llegint i escrivint. És també un ofici solitari, que vol temps i tranquilitat, que demana una cosa que em costa trobar, concentració. No és broma. Igual que li passa al,personatge de Michel Piccolí a Habemus Papam de Nanni Moreti, pateixo de dèficit d’atenció, per segons quines coses, és clar. Però avui estic satisfet de la feina feta. Quan escric tinc la sensació d’aportar, de deixar una petjada indeleble, de plantar cara a aquesta realitat tan sovint tan superficial, feta de titulars tendenciosos i de noticies breus i esbiaixades. És com quan soc davant un micro de ràdio. Sempre hi ha algú que escolta, i ha és un deure informar amb honestedat, sense prendre partit, o prenent-ne, si cal, quan la sitiació ho exigeix. O quan tinc davant una càmera de tele, que aleshores, entrevistant gent, el que s’ha de fer és escoltar, el protagonista és el convidat i és deure de l’entrevsitador fer que se senti còmode. Hi ha molts exemples de tot el contrari; premsa escrita en paper o digital que no passa de panflet, informatius radiofònics o televisius capaços de reescriure qualsevol historia amb la pitjor de les intencions ( 11M de Madrid, però hi ha molts més exemples) i entrevistadors que es creuen estrelles i ignoren o menystenen els convidats.

Em queda el tercer round del cinquè llibre. Els dos primers han estat un plaer intelectual i una bona medicina pels meus dèficits, no només pel d’atenció. Les copes dels pins del meu refugi d’escriure dibuixen un cor. I plou…

La nube negra. Versió cantada per Joaquin Sabina del poema del mateix títol de Luís Garcia Montero. Literatura amb majúscules.