Inici Blogs Roba xopa… Roba escampada…

Roba xopa… Roba escampada…

49

Com que els que en saben havien dit que fins dijous, ahir de nit vaig fer una rentadora i la vaig estendre tan despreocupat. I pels volts de les quatre de la matinada he escoltat la pluja i el soroll del vent, com entre somnis. Dormint com dormo i amb la finestra oberta he tingut una fantàstica sensació de fred, pero com que no tenia clar si era real el que passava, he passat de tot…no era el moment d’obrir calaixos. Ni he pensat (perquè ho tenia tot a una altra banda, infinitament més interessant) que s’estava mullant la roba estesa.
O sigui, una part de les coses que notava avançada la matinada; el vent, la pluja, el fred, eren reals, com demostrava, a primera hora del matí, l’aigua acumulada en texans i samarretes. M’agrada tant que plogui que a diferencia de la majoria dels mortals, a mi em fa gracia que no sequi la roba, ja se secarà. Però m’he despertat amb un somriure d’orella a orella i tot ha estat tan bonic a partir d’aquell moment que ja estic desitjant que sigui demà, que es veu que és el dia de la pluja de veritat. He convocat deitats personals,amulets i els més inconfessables desitjos a la festa de la pluja, a la festa de la vida i de l’alegria. Ha de fer-se realitat tot el que mig dormit, mig despert, em passava pel cap, pel cor i per tot arreu aquesta passada matinada mentre creia que plovia, i plovia. I aquesta part pendent inclou també roba, però escampada pel terra. I meva, nomes la meitat..

Ay de ti, hay de mi. Luis Eduardo Aute

Y yo que estaba de vuelta
de todas las idas
con el alma herida
te quiero, ya ves.

Seré lo que tú prefieras
tu luz o tu sombra
o acaso una alfombra
besando tus pies.

Ay de ti, ay de mí,
ni tú ni yo somos culpables:
infelices locos que caímos en este amor
que es un error
imperdonable,
ay de ti, ay de mí.

Y tú que siempre decías
ser inteligente
no como esa gente
que muere de amor.

Así sabrás que la rosa
es rosa por bella
y no porque en ella
respire una flor.

Ay de ti, ay de mí.
La vida es la consentida,
feroz dictadura
de una criatura
que juega a mandar.
Ni tú ni yo somos nadie,
ni hacemos historia
pues somos la escoria
que aun puede quemar.