Inici Blogs Resilient i, per si de cas, en permanent procés de reeducació…

Resilient i, per si de cas, en permanent procés de reeducació…

38

Intueixo que ha arribat el moment de ser resilient. I crec que estic a punt. He treballat per aprendre a distingir que és el que em passa en tot moment i tambè ( crec ) que se que és el que em toca fer per no fer-me mal. Teoria, blablablabla… Però conec quines son les meves reaccions i no estic disposat a deixar que l’animal que porto a dins em jugui males passades. Dono el que tinc i ho dono sense esperar res a canvi, encara que la vida no és tan bonica sempre com m’agradaria que fos. Ho dono a qui estimo i perquè vull, i se què m’hi jugo, i se que l’aposta és arriscada. Si la faig, és perquè el cor m’ho demana i ell ja sap, a base d’hòsties, que ha d’estar a punt sempre per a tot. Com que em conec, conec el mecanisme sentimental propi, faig ‘de tripas corazon’ i poso en marxa el dispositiu íntim de somiar. Agraeixo a la vida tanta generositat infinita i tanta felicitat immerescuda. Em llenço a la piscina, físicament i emocionalment, i faig tants quilometres com calgui fins que desapareguin circumstàncies, neguits, problemes, preocupacions, que son meus encara que no ho siguin perquè em toquen el cor, i de quina manera. Ho faig esperant que la intuicio digui ara mateix en contrari del que deia fa uns segons. Som vells amics. La intuicio i jo. Per això, per si de cas, he retratat el panell de meu cotxe, quilometres, horaris, revolucions,nivells, és una metàfora de mi avui. Però ell, el cotxet, es bonic… No li vull donar més voltes. La vida està aqui per aprofitar-la al maxim, per no deixar escapar ni un sol moment especial de veritat. Tots els indicadors diuen que estic a punt, a akest pas em sortirà tableta. No és broma. I una cosa més, la més important, aprendre a estimar, aquesta assignatura no s’acaba d’aprendre mai. Jo visc per fer-ho cada dia millor, en permanent procès de reeducació…

La casa por el tejado. Fito y fitipaldis

Ahora si, parece que ya empiezo a entender
Las cosas importantes aquí
Son las que están detrás de la piel
Y todo lo demás….
empieza donde acaban mis pies
después de mucho tiempo aprendí
que hay cosas que mejor no aprender.

El colegio poco me enseño…..si es por esos libros nunca aprendo a:

Coger el cielo con las manos
a Reír y a llorar lo que te canto
a Coser mi alma rota
a Perder el miedo a quedar como un idiota
y a empezar la casa por el tejado
a poder dormir cuando tú no estás a mi lado

menos mal que fui un poco granuja
todo lo que se me lo enseñó una bruja

Ruinas…. ¿no ves que por dentro estoy en ruinas?
Mi cigarro va quemando el tiempo,
tiempo que se convirtió en cenizas

Raro!! …. no digo diferente digo raro!!
ya no sé si el mundo está al revés
o soy yo el que está cabeza abajo

El colegio poco me enseñó….
si es por el maestro nunca aprendo a:
coger el cielo con las manos…..