Inici Blogs Religió d’un descregut

Religió d’un descregut

39

Poques vegades utilitzo el blog per criticar res ni ningú. No crec que sigui el lloc i tampoc la manera de fer-ho, tret d’algunes excepcions de coses que em semblen tan òbvies i que ningú no gossa dir que he de disparar. Quan ho he fet, i la resposta ha estat decebedora, no responc. No val la pena. Si escric amb esperit critic ho faig cuidant el que escric, amb arguments i sense llocs comuns. Ja he explicat més d’un cop que no amago la meva ideologia. Soc d’esquerres, no milito en cap partit. No soporto cap ideologia excloent, per a mi son insofribles aquells que es creuen propietaris de cap veritat absoluta, els que parlen, amb tota la poca vergonya possible, atorgant-se el dret de fer-ho en nom de països o de col·lectius, vaja, la gent que es creu que parla en nom meu. S’ha de ser simple per etiquetar ningú, o per suplantar la seva veu. O sigui, que al final, acabo sent més critic amb els que es proclamen d’esquerres però actuen com si fossin de dretes que amb aquells que sent de dretes acaben dient, o fent, allò que hom espera d’ells. Almenys no enganyen a ningú. No suporto els classistes, no suporto els homòfobs, no suporto als que exclouen, no suporto els hipòcrites, no suporto els que fan caritat en comptes de ser solidaris, malfio de qualsevol tipus de patriotisme, no m’agraden els himnes, les banderes, les fronteres ni els exèrcits. Odio els especuladors, els maltractadors, els que es creuen propietaris de ningú, ni amb dret a res sobre ningú. No entenc els que estigmatitzen, fan categories, bons i dolents, els que jutgen segons estereotips. Sento un profund respecte per les religions, però temo als fanàtics, als profetes, als que interpreten de manera feixista els textos religiosos. No m’interessa la gent que no és capaç de fer autocritica dels ‘seus’ i que sistemàticament critica sense compassió als que pensen diferent. I aquests, son majoria. No suporto els que volen esborrar de la memòria col.lectiva allò que no els agrada. El que més em rebenta és la gent que manipula, amb demagògia, qualsevol informació, però això ja és deformació professional. I crec en què? Crec en la infinita capacitat d’estimar que viu sempre dins de tots i cadascun de nosaltres. Si no ens rendim al corrent devastador de la banalitat, la frivolitat i les etiquetes, no està tot perdut.

Creo en ti. MIguel Bosé & Juan Luís Guerra

Creo en ti
Sin cegarme ni ponerte exclamación
Como en el buen humor creo en ti
Como creo que la unión haré la fuerza
Creo y soy para el mar y del mar
Creo en ti

Creo en ti
y tu ausencia pasa a ser mi eternidad
Tu silencio mi paz
Tu recuerdo mi motor
y a pesar de todo creo en ti

Creo en ti
y tu ausencia pasa a ser mi eternidad
Tu silencio mi paz
Tu recuerdo mi motor
y a pesar de todo creo en ti

Creo en ti
Como el águila en sus alas al volar
Como en la libertad
Creo y se
Que mi mundo cabe todo en un bolsillo
Ámalo y por siempre hazme que
Crea en ti

Creo en ti
Como un sol que cree en cada amanecer
Como en mi evolución
Como el miedo en el valor
Creo en ti
Mi estrella creo en ti

Creo en ti
y tu ausencia pasa a ser mi eternidad
Tu silencio mi paz
Tu recuerdo mi motor
Y a pesar de todo creo en ti

Creo en ti
Como un sol que cree en cada amanecer
Como en mi evolución
Como el miedo en el valor
Creo en ti
Mi estrella creo en ti

Creo en ti
y tu ausencia pasa a ser mi eternidad
Tu silencio mi paz
Tu recuerdo mi motor
Y a pesar de todo creo en ti
Tu silencio mi paz
Tu recuerdo mi motor
Y a pesar de todo creo en ti