Inici Blogs Qui sigui capaç de sortir del laberint

Qui sigui capaç de sortir del laberint

81

Qui sigui capaç de sortir del laberint tindrà el premi de la gent, potser al cap dels anys, difícilment en forma de vots. Jo ho tinc clar. Serà qui no agafi dreceres, qui no sigui avantatgista, qui no busqui l’aplaudiment de ningu, qui no unicament digui, o faci, per fer contents el seus, qui sigui capaç d’aguantar critiques, qui no busqui rèdits immediats, qui pensi en tots, qui probablement acabi esdevenint impopular. Si algú que ho tingui així de clar em demanés un cop de mà no dubtaria a servir a la causa de la reconciliació, el camí més llarg i més complicat. No és el temps de buscar culpables, ni tan sols és el temps d’argumentar el desencontre. No és el temps de fer que quedi clar qui te la la raó, ni d’actuar a cor calent. És el temps de pensar, assignatura pendent en temps banals. No és el temps d’encendre les atxes, ni de fer sonar els tambors de guerra. No és el temps dels polítics titelles, ni de la claca entusiasta. No és el temps de les victòries ni de les derrotes, ni dels vencedors ni dels vençuts, ni dels herois ni dels botxins. És el temps d’escoltar i d’entendre que l’altre pot tenir raó en algunes coses i viceversa, que honora tothom el coneixement mutu i la capacitat de raonar. Ja ens hem insultat i humiliat massa els uns als altres, ja n’hi ha prou de fogueres que no és Sant Joan. Sé que tot això te tot l’aspecte d’un inutil brindis al sol, o d’un simple acte literari de bona fe. Però no ho és, és una convicciô profunda. I em venen al cap dos noms que ningú no reivindica, però que per a mi són i seran sempre referents; Vaclav Havel i Manuel Azaña. Escriptors primer, polítics despres, per consciencia, per generositat. Havel va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer de Txèquia. A Azaña, que va morir amb el cor trencat per no haver pogut evitar la Guerra Civil, que va entregar la seva vida a buscar una pau que fills puta de tots els espectres ideològics volien rebentar, li devem l’intent radical d’impedir que la inteligència torni a ser derrotada. Que la lluna de tardor ens il·lumini.

Moon River. Breakfast at Tiffanys