Inici Blogs Quan no hi ets, la soledat sonora…

Quan no hi ets, la soledat sonora…

43

Si tu no hi ets, busco la soledat. Sol et penso i et sento encara que tu no ho sàpigues. És la soledat sonora i acompanyada. Si tu no hi ets experimento els meus límits. Ho faig per posar a prova fins on puc arribar, per ser resilient, per guanyar caràcter, per estar a punt, per autoestima, per dedicar el temps que passo sense tu a fer millor el temps amb tu quan akest arribi, per desitjar que tot surti bé…Em distrec imaginant com serà quan hi siguis, i mira que se que serà millor. Quan no hi ets em sento com en una estació de trens, esperant l’expres del teu somriure, el mercaderies dels teus ulls, el rodalies de les teves mans… Quan no hi ets escric i no penso estructures ni complexes maneres de fer-ho. Escric a cop de cor desde la finestra del bastiscaf que navega dins l’abisme secret del meu cor. Quan no hi ets et sento, sempre com si fos la primera i la ultima vegada. Quan no hi ets m’encomano a les forces no raonables, a les supersticions, a les casualitats, als aliats invisibles, a les llunes i als estels, a la imatge que em va llegar la meva àvia, a les cançons que el cor em demana, a les coses que t’explicarè quan hi siguis i despres quan et tinc davant se m’obliden, a les meves manies tontes, a les aventures del poli Schiavonne. Quan no hi ets aprenc a fer nusos de collarets de fortuna, que mai no es trenquin. Quan no hi ets em vesteixo de nostàlgia i em despullo de sentit comú. Busco cors a les parets i si apareixen salto de felicitat perquè son el teu senyal…