Inici Blogs Quan els ( meus ) peixos divisen la costa…

Quan els ( meus ) peixos divisen la costa…

35

La situacio convida, sent raonable, al misticisme. I jo m’ho havia proposat fermament des de fa dies; Llorenç, pau, serenitat… Tot arribarà, que només és dilluns. Amb akesta beatifica intencio m’ha vingut al cor la cançó d’Otis Redding, un home assegut al moll veient passar les hores, i tal… Tot seguia el seu curs normal i decent fins que, per coses de la vida, m’he adonat que estava fent un esforç intelectual que una part de mi ( no sere explícit ) no només no acceptava (si només fos això ); es declarava en manifesta rebeldia. Aleshores, sense renunciar del tot a la idea original he anat a fer el mateix que diu que fa Redding a la cançó, seure al moll del port (per fer la foto que per cert, mostra una envejable musculatura de cames, les coses com siguin). Però les mateixes imatges i paraules que pretenien parlar de pau i serenitat, han canviat de significat. La temptació és poderosa. Ho és, de vegades encara més, quan resulta literalment impossible de satisfer. I no se la pot parar. Únicament s’hi pot negociar, amb paciència, o emprendre accions individuals, o fer servir el meu infal·lible sistema que no penso explicar. Al final, jo que pretenia un estat d’ànim contemplatiu com el d’Otis, he acabat recordant que dins del mar hi ha peixos, i que del meu collaret en penjem dos. Els meus peixos, els molt cabrons, son els dos peixos més perfids de tots els oceans i avui, que no podia ser, tenien ganes (moltes) de fer navegació de capotatge . La culpa és d’haver divisat La costa, que és on els agrada moure’s. No segueixo…

Navegació de capotatge. És la que practicaven fenicis, romans, àrabs en temps medievals. Avançar sense perdé mai de vista la costa… I els seus meravellosos accidents orografics.
Aquesta metàfora marina no l’ha fet servir mai Artur Mas, que es repeteix més que L’all amb la tonteria de les metàfores marineres perque no dona mes de si. Jo, com que tinc altres preocupacions, que res tenen a veure amb la transcendència i el lideratge, tinc les meves, i jo crec que son entenedores. No passaré a la historia de cap nació, però potser ja he estat més feliç que molts que han passat dels cent anys i han acumulat molts honors i condecoracions. Jo guardo al cor i intueixo bogeria d’amor…

(Sittin on) the dock of t’he bay. Ottis Redding.

Sittin’ in the mornin’ sun
I’ll be sittin’ when the evenin’ come
Watching the ships roll in
And then I watch ‘em roll away again, yeah

I’m sittin’ on the dock of the bay
Watching the tide roll away
Ooo, I’m just sittin’ on the dock of the bay
Wastin’ time

I left my home in Georgia
Headed for the ‘Frisco bay
Cause I’ve had nothing to live for
And look like nothin’s gonna come my way

So I’m just gonna sit on the dock of the bay
Watching the tide roll away
Ooo, I’m sittin’ on the dock of the bay
Wastin’ time

Look like nothing’s gonna change
Everything still remains the same
I can’t do what ten people tell me to do
So I guess I’ll remain the same, yes

Sittin’ here resting my bones
And this loneliness won’t leave me alone
It’s two thousand miles I roamed
Just to make this dock my home

Now, I’m just gonna sit at the dock of the bay
Watching the tide roll away
Oooo-wee, sittin’ on the dock of the bay
Wastin’ time