Inici Blogs Prohibit prohibir

Prohibit prohibir

56

El temps, suposo, acaba posant les coses al seu lloc. Tinc la sensació que això és d’aquesta manera i la tinc a causa de l’optimisme que és un dels meus senyals d’identitat. Avui ja no és, exactament, un dia de calma com els tres anteriors viscuts, una espècie de oasi personal al final d’un període agitat però d’aprenentatge impagable. Avui és un dia -com imagino que seran els immediats- de fer les coses en clau de futur. De posar-me les ulleres de mirar endavant i de participar d’una altra manera d’una realitat, la que m’espera, que serà diferent i que em pot fer diferent a mi. No és una situació senzilla, però és emocionant. És fonamental per a mi, en la vida laboral i en la personal, tenir Il.lusió pels projectes, saber que confien en mi i que valoren allò que soc, i allò que soc capaç de fer. Els pròxims dies han de ser de tot plegat, de recollir tot allò que he sembrat amb el meu esforç i amb la meva manera de viure, tant diferent d’un temps ençà. Estimar les pròpies imperfeccions, confessar les meves debilitats, donar el millor que tinc i no esperar res a canvi. I m’ha vingut al cap un lema dels anys 60 del segle passat, ‘Prohibido Prohibir’. El faig meu ara, com si comencés de zero. No em prohibeixo res. Nomès es viu una vegada. I pensant en el lema ha aparegut el senyal de la foto, les lletres desgastades pel pas del temps, i segurament per les pluges. No hi diu el que hi deia. No s’hi llegeix Stop, no prohibeix. Doncs això, prohibit prohibir. El futur no era una quimera i es treballa per guanyar-lo. Tinc ganes de cada minut que ha de venir, de cada experiència que toca viure, de cada repte, de cada mirada, de cada abraçada, de cada tot que sigui de veritat. Prohibit prohibir, i que sigui el que el cor vulgui.

I per tot plegat, per iniciar aquest camí ple d’incerteses i de ganes de viure intensament cada minut, us convido a recordar que tambè els moments difícils passen, i enllaço aquesta meravellosa i friki rumba egípcia cantada per una estrella de la música de discoteca de la riva sud de la Medierrànea que a mi em posa les piles. Ell es diu Amr Diab i potser soc l’únic boig de per aquí a qui li agrada. A partir d’avui no serè. Per raons evidents, no acompanyo el vídeo amb la lletra de la cançó.