Inici Blogs Portes Giratòries versió ràdio, una mica de veu humana

Portes Giratòries versió ràdio, una mica de veu humana

120

Encara no he escrit aquí sobre la versió radiofònica d’aquest blog, el programa de Ràdio el Vendrell del mateix nom que fem els dilluns, els dimarts i els dimecres de 12 a una del migdia. Dic fem perquè el fem el tècnic de ràdio, fonamental, la majoria de vegades la Marga Márquez i sovint el seu germà, el Joan Márquez. També el fan, per sobre de totes les coses, els convidats i les convidades que ens visiten. Alguns ho fan de forma regular (els membres del col·lectiu Terra i Taula i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès Nati Castejón) i altres de manera esporàdica, especialment els dimecres. El programa és una personal declaració d’amor a la ràdio i una declaració de principis. Amb els anys he arribat a la conclusió que no hi ha res més poderós que la veu humana, que ens acompanya, que ens parla, que ens calma o ens irrita, que ens diu, que ens informa, que ens evadeix dels problemes o que ens genera angoixa. Les Portes Giratòries radiofòniques volen ser la veu humana que acompanya i entreté. No hi ha cap altra intenció. Inventar un espai sense pressa que sigui agradable a qui l’escolta i que qui l’escolta se sorprengui per bé d’allò que li diuen. L’inicio fent cada dia una espècie d’editorial (el que més s’assembla a les reflexions d’aquesta blog) i després ve la música, triada sovint amb el cor, segons allò que em demana cada dia. Jo només plantejo als convidats que confiïn en mi, que se sentin com a casa, que em mirin als ulls i que responguin allò que els pregunto sense preocupacions. I surt bé. Més d’una vegada, parlant de les coses més pelegrines, hem acabat amb el convidat o convidada emocionat. I no se m’acut millor premi per a un locutor. Estan triades amb el cor les sintonies i les músiques de cada secció i els tècnics estan pendents sempre, perquè s’hi troben a gust i les seves intervencions no guionades són fonamentals per aconseguir allò que en diuen la màgia de la ràdio. M’agrada que el programa sigui en directe, m’agrada que no es pugui recuperar a través d’Internet, m’agrada que sigui efímer, com un instant, que l’atrapes o te’l perds per sempre. i deixeu-me que doni les gràcies als oients. Els que escolten i pensen, els que justifiquen aquest fenomen únic que és un espai de ràdio. Acompanyo l’escrit d’una foto de la Nati de l’Arxiu i meva d’un dels programes de la passada temporada, l’única que he trobat del programa. I resteu convidats a escoltar-lo el dia que us vingui de gust. Us esperem. No te cap mèrit, però nosaltres també som la veu humana.