Inici Blogs Observar, esperar, sentir-se gilipolles…

Observar, esperar, sentir-se gilipolles…

83

Escric sota la pluja, escolto trons, fa fred, estaria millor fent altres coses, em conec… Cada dia és una historia. La d’avui em porta a observar, a escoltar, a esperar. No tinc un plan B, m’agrada la meva vida i em deixo soprendre a cada pas. De vegades jo tambè em sorprenc. Diem coses i possiblement en pensem unes altres, i no ho dic per mi, que quan estic a gust soc una maquina de sinceritat. La meva debilitat és adivinar què hi ha darrera de les paraules i fins i tot darrera dels silencis. Res m’ ha donat tanta felicitat com aquest exercici. Completament nua darrera de les paraules hi ha la identitat, i aquest es el tresor mes valuos. Si ens el volem entregar, si ens el regalem, ho podem flipar, farem l’ amor i serà una passada, despullats de discursos i vestits amb tota la roba si cal, en un llit, a sota d’un pont, en un jacuzz o dins d’una autocaravana. Per això observo, intueixo, espero, perquè el cos es una eina unica al servei del cor. I tinc el cor calent… És que a mi la pluja em posa tonto tonto tonto, avui pitjor, despres del diluvi universal que ha caigut al meu poble, avui gilipolles…