Inici Blogs No siguis tonta… Demana un desig!

No siguis tonta… Demana un desig!

49

No siguis tonta, demana un desig. Ja sabem de sobres tot allò que diu la rao, sempre tan senyora i tan raonable; que tenim a la vida allò que ens hem guanyat i que ser somniatruites no porta a res de bo. Ja ens han avisat que això és una vall de llàgrimes i que guanyarem el pa amb la suor del nostre front, que ningú no regala res a canvi de res, que ens enganyen amb les aparences, que no et pots refiar ni de la persona en qui més confies, que feta la llei, feta la trampa, que la Policia no és tonta, que la llei del talió ( ull per ull i dent per dent), que si vas néixer martell del cel et cauen els claus, que si la llei de Murphy i la cosa aquella de que tot el que va malament pot anar pitjor, que si de més verdes en maduren, que si mai no plou al gust de tothom, que només recordem Santa Bàrbara quan trona, que de genis el cementiri n’es ple, que si la faula de la cigarra i la formiga, que si ase, que si béstia, que si naps, que si cols… I jo et dic, no siguis tonta, demana un desig. O millor, amor meu, demana tots els desitjos!
No te’en deixis ni un per demanar, no n’expliquis cap a ningú. Mossegat el llavi cada vegada que vegis caure una estrella i en demanis un. O, per si de cas cauen poques estrelles, els demanes de deu en deu. No siguis tonta, no facis cas dels amargats que diuen que la vida és gris. No amor meu, la vida és de color verd, el de l’esperança i el dels camps per primavera. Demana un milió de desitjos que facin riure d’alegria el teu cor, que facin delirar de plaer el teu cos. Demana, no siguis tonta, que per xafar-nos la guitarra ja hi milions de pessimistes disposats a disfrutar amb la desgràcia aliena. Demana tots els desitjos, que jo et dic, i se de que parlo, que fins i tot akells que superen la millor de les nostres fantasies es poden fer realitat…

Manolo Garcia. Niña Candela.

Con un vestido de papelillo de filigrana,
festoneado de farolillos de falsa plata
te vi bailando zorongo (punta, tacon), comiendo almendras,
con la mirada ausente, prendida de las estrellas.
Que turba tu pas? que rompe tu armonia?
que quiero alegrar tu noche con esta simple fantasia.

Niña Candela, panal de abejas,
que quiero velas de humo dulce que tenue se dibuje en tus cejas.
Volar contigo sobre las calles, monte Carmelo,
como herrerillos que nunca se han de posar en el suelo
En esta noche de brisa suave de mayo amansa,
la orquesta arranca sonar fanfarria y alegre parla.

Te veo bailando, Candela.
Volando vas prendido el talle,
con la mirada en llamas, colgada del aspirante
Se alumbra tu faz, revive, lustra, enciende.
El puede pirrar tu noche, que con cuidados la flor florece.
Niña Candela, frontil de avispas,
que quiero velas de humo dulce que tenue redibuje tus esquinas.

Volar contigo sobre las calles,
barrio Carmelo,
de abejarugos que nunca habran de cesar en su vuelo.