Inici Blogs ‘No se por dónde, desde el prodigio siempre’

‘No se por dónde, desde el prodigio siempre’

23

Li robo les paraules a Pedro Salinas, ho faig sovint, per posar títol. I retrato una paret que un dia va ser blanca i és plena de cicatrius. Comparteixo una enorme cançó de Neil Diamond i noto que avui tinc un pensament al cap que es manifesta de diverses maneres, pero es sempre el mateix. La setmana viscuda m’ha ensenyat que per sobre de totes les circumstàncies estimar es sempre el mes important, l’únic importat de veritat, l’únic patrimoni personal que dura sempre si estimes de veritat. Quan obro la boca per dir t’estimo, i ho he fet molt poques vegades, se que comporta un compromís personal infinit que esta per sobre del pas del temps, de la distancia i de les aventures i desventures de la vida. És aquest t’estimo, tan poques vegades pronunciat, el que deixa cicatrius per sempre al cor, com les marques a la paret que un dia era blanca. Em reconec en les meves cicatrius. Son poques, pero profundes, punyalades que arriben fins el moll de l’ós. Cap de les cicatrius serà mai curada. Potser se’n afegiran de noves, que no tancaran les obertes. He triat aquesta forma de viure, el cor no m’ha deixat escollir-ne cap altra. He cuidat les cicatrius sempre, amb la paciència d’un alquimista boig, m’he llepat les ferides sol quan ningú no s’ho podia ni tan sols imaginar. Ho travessat deserts i oceans d’absència i sempre, sempre, quan més perdut em creia, la llum del far de l’amor s’ha encès per guiar-me de nou al port de les dolces punyalades. Se que no soc senzill, que soc incapaç de lluitar contra la meva ilogica manera d’estimar, que aixo no es racional. Pero em dona tot el que necessito en la meva navegació de capotatge amb vela llatina; esperança. Emeto senyals des de les cicatrius del cor, a punt per aturar-me al port de les ferides mai tancades. Seré així tota vida. I cada dia despertaré disposat a prendre mal i a ser, ni que sigui per un instant, infinitament feliç, eternament feliç. En aixo penso avui tot el dia. M’agraden les meves cicatrius.
Navego sense mapes ni cartografia, arribaran recompenses, ‘no se por donde, desde el prodigio siempre’. Gràcies, Jorge Salinas.

Love on the rocks
Ain’t no surprise
Just pour me a drink
And I’ll tell you some lies
Got nothing to lose
So you just sing the blues all the time

Gave you my heart
Gave you my soul
You left me alone here
With nothing to hold
Yesterday’s gone
Now all I want is a smile

First, they say they want you
Plea; how they really need you
Suddenly you find you’re out there
Walking in a storm
When they know they have you
Then they really have you
Nothing you can do or say
You’ve got to leave, just get away
We all know the song

You need what you need
You can say what you want
Not much you can do
When the feeling is gone
Maybe blue skies above
But it’s cool when your love’s on the rocks

First, they say they want you
Plea; how they really need you
Suddenly you find you’re out there
Walking in the storm
When they know they have you
Then they really have you
Nothing you can do or say
You’ve got to leave, just get away
We all know the song
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Love on the rocks
Ain’t no big surprise
Just pour me a drink
And I’ll tell you my lies
Yesterday’s gone
And now all I want is a smile