Inici Blogs No previst, regals de la vida…

No previst, regals de la vida…

28

Avui he tornat a la feina despres d’ uns dies de vacances, i d’alguns dies complicats, tenia l’agenda carregada de feina i tal com estava, ha semblat ideal no parar i així no pensar. Quan estic xungo, ara direu que estic sonat, tinc a creença, que cada dia em sembla menys absurda, que llegint les noveles d’Antonio Manzini, els impossibles es fan reals. I ahir em vaig fer un fart de llegir. M’ he despertat jurant-me a mi mateix que no abandonaria, sotacap motiu, optimisme ni esperança. I ara, a aquesta hora que escric, deix constancia de que l’ invent funciona…guardo akest dilluns màgic al fons del meu cor per recordar-me quan calgui, quevres no està escrit, ni previst, ni ntan sols imaginat. El que queda de dilluns, per addicte a la felicitat, el dedicaré llegir, i a. Dormir, si el cor i nel cos em deixen, que no serà facil…

Txarango. La lluna a l’aigua.

Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

Busco el batec de la terra,
de la teva pell amb la meva,
la vida que passa a través nostre.
Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies.

Busco la clau del teu regne amb les cançons.
Vull descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, robar-te l’aire
i tremolar tots dos com una lluna a l’aigua.

No vull veure’t, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
M’agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres.
M’agraden els teus ulls cansats d’haver-se passat la nit entre llibres.

Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca’m aquest plor del pit.
Vine a treure’m la roba de la tristesa.

No vull veure’t, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine’m a buscar.