Inici Blogs No me guardes en cajones lo que se merece incendios

No me guardes en cajones lo que se merece incendios

133

Han passat hores i el cor encara no es desaccelera. La sinceritat és la màxima expressió de l’amor, que quan es de veritat no és un joc. Em costa escriure, tot ho porto a dins, i es gran molt gran, especial, molt especial, emocionant, molt emocionant. No estic per altres coses, no puc. Però m’obligo a escriure, ho he de fer. Despullar l’ànima i estimar sense límits no és capaç de fer-ho qualsevol. I si alguna virtut em reconec és la de intuir. Aixo que em passa és culpa de intuïció. Li dono les gracies mil i una vegades a aquesta cosa. Compto amb els dits de la ma les vegades que he plorat. He plorat quan va morir el meu pare, he plorat quan intuia que perdia qui ho era tot per a mi, he plorat veient La vida es bella i he plorat, per primera vegada per sinceritat. Tinc al cor una revolució. Tinc una cançó amb una frase No me guardes en cajones lo que se merece incendios. La força de l’amor. Tinc al cap El lado oscuro del amor, el llibre del que ahir escrivia, coses meves. I no puc analitzar, se’ opta a la mirada. No em mereixo tanta recompensa. Estic de viatge interior. Això te cançó. De la cançò, una frase, no me guardes en cajones lo que se merece incendios. Això és un incendi i lluna plena. Res no és casualitat. Ufff…