Inici Blogs No hi ha mai res guanyat, viure cada dia posant-ho tot…

No hi ha mai res guanyat, viure cada dia posant-ho tot…

38

La muntanya russa. Avui em sento lluny de tot el que em fa feliç i a la vegada- sembla una paranoia- vull sentir. El camí que em queda és el meu únic patrimoni, les paraules aqui escrites, territori de veritat sense embuts. Les coses aqui escrites m’ajuden quan tot és bonic i quan el camí fa pujada, que diria el Serrat. Quan tot és bonic no cal ni que repassi les coses escrites petquè se perfectament que sempre em dic a mi mateix que tot es pot complicar, i que mai no fare res que pugui espatllar allò que tinc al cor. Quan el camí fa pujada sempre em dic a mi mateix que hi haurà un dia per a tot, i que res de rendició. I no hi ha cap més estratègia.
Mai no hi ha res guanyat, és la meva vida. Dissabte, despres d’un divendres en que estava al límit de les meves forces físiques, vaig anar a nedar. Confesso que vaig estar temptat, molt, d’abandonar abans de començar. Però al final em vaig decidir, i vaig fer les 60 piscines a les que m’obligo. Va ser una bona decisió, sentir-me capaç. I despres tot va anar millor del que esperava, del que podia imaginar. Jo estava d’un altre ànim. Si avui escric això és perquè funciono sentimentalment com físicament, amb resiliència. Avui tot es complica, l’altre Llorenç, el que passava per la vida en comptes de viure-la, l’indisciplinat, el còmode,el vanitós, i tantes i tantes coses que em convé no oblidar mai, no seria aqui escrivint el que escriu, de la mateixa manera que dissabte no hagués fet el que vaig fer perquè no era raonable. Cap dia es un dia perdut , i els dies complicats, com avui, han de servir per dies millors. I com més complicat és tot, més elevats els somnis. Jo he après a caure de molt alt, en poc temps i unes quantes vegades. Semblaré un gelipolles, i segurament ho soc. Akesta cosa no te remei. És la guerra de l’esperança…

En peu de guerra. Els Catarres.

La teva mirada és el meu detonant
els peus deixen el terra, estem a menys d’un pam
la pulsació ens travessa amb el poder del llamp
la veu encesa entona un cant que no mor mai

Cremem la nit
l’amor en peu de guerra
trenquem el llit
la vida ens puja al cap
i ens esclata com un gran BIG BANG

El somni que’ns impulsa és més fort que la por
l’univers sencer vibra a mercè d’un so
avui la realitat supera la ficció
avui ens oblidem del món i de qui som

I més amunt, creuant el cel més blau
t’està esperant la teva estrella
hi anirem junts, sentirem el cor en pau
i ens omplirà la llum més bella