Inici Blogs No estalviar un gràcies, un somriure, unes paraules…

No estalviar un gràcies, un somriure, unes paraules…

35

Mai res que sigui per força i les menys vegades possibles per compromís, però sempre que el cor ho demani. Sempre. Fa temps que no m’estalvio un gràcies, un somriure, unes paraules si em sento estimat, valorat, entès. Ho faig perquè em surt i em surt perquè sé com d’important és rebre un petó, una abraçada, un somriure, un gracies, unes paraules kuan no ho esperes, kuan ho necessites. I en canvi, m’estalvio una mala cara, un retret, una desaprovació encara que ho pensi perquè no soluciona res. Quan em passa això, com a tothom, evito cap conflicte. Aquestes coses, tan pròpies de l’àmbit laboral, no condueixen a res. Les poques vegades que he reaccionat d’immediat ha estat un error. Val més escoltar, i despres pensar, potser te raó qui critica. I si no la té, o només la té en part, sempre hi haurà un moment per -amb humor- desdramatitzar, fer autocritica o evidenciar la injustícia que en un moment donat em va molestar.
Sovint tinc la sensació que ens esforcem en ocultar allò millor que tenim a dins, potser per por de semblar dèbils. No ho sé. Si ens miressin més, si ens escoltessim més, si parléssim més, si no callessim les coses boniques, si agraissim, a tots ens aniria millor. Miro als ulls, demano petons, m’agrada escoltar, i no callo el que sento. Em fa sentir bé. Les cuirasses impedeixen el calor del contacte…

Cesarea Evora. Besame Mucho