Inici Blogs No es prudente ir camuflado eternamente por ahí…

No es prudente ir camuflado eternamente por ahí…

39

Avui el mar és de color verd, i aquesta circumstància em posa les coses mès senzilles. Avui tinc un forat al cor, i això m’estalvia maldecaps. M’abandono a aquesta sensació, trista i a la vegada agradable, amb ganes que ben aviat visqui altres sensacions no tan diferents, que formen part de la manera de viure per mi triada. Estic així i per això m’ha vingut al cap aquesta declaració d’amor universal del Serrat. Però la he recordat cantada en portuguès, i la he trobat en duet amb Maria Betanha, la germana del meu Caetano Veloso. El portuguès és un idioma dolg i trist, per això, els portuguesos canten fados i els brasilers bossa. Meravellosa melangia. Avui estic així i faig meves les paraules del Serrat. No es prudente ir camuflado eternamente por ahí ni por estar junto a ti, ni por ir a ningún lado… No me pidas que no piense en voz alta, por mi bién. M’ataca la melangia perque he viscut la felicitat absoluta. El cor és un invent que s’acostuma ràpid a l’estat quasi gasós de l’enamorament. I jo, que m’he enamorat molt poques vegades, tinc un cor impertinent que reclama eufòria i descontrol, que no obeeix a la raó, que no es conforma amb sentit comú, que ha après a esperar però no a callar, que manipula tot allò que faig, i que no renuncia. Si quieres, probarè a crecer. Avui fins i tot el mar és de color verd. Ho vaig deixar escrit una sola vegada, veritat de totes les veritats; sempre estarè aqui…

Sinnceramente teu. Joan Manuel Serrat & Maria Betanha

Não escolhas só uma fatia
me aceita como eu me dou
inteira e tal como sou
não se engane à luz do dia.
Sou sinceramente tua
mas não quero ir, meu amor,
pela tua vida de visita
vestida para a ocasião.
Preferiria com o tempo
me reconhecer sem rubor.
Conta ao teu coração
que existe sempre uma razão
escondida em cada gesto.
Por detrás ou pela frente
cada qual é diferente
cada um tem seu defeito.
Nunca é triste a verdade,
o que ela não tem é jeito.
Y no es prudente ir camuflado
eternamente por ahí.
Ni por estar junto a ti
ni para ir a ningún lado.
No me pidas que no piense
en voz alta, por mi bien,
ni que me suba a un taburete,
si quieres, probaré a crecer.
Es insufrible ver que lloras
y yo no tengo nada que hacer.
Cuéntale a tu corazón
que existe siempre una razón
escondida en cada gesto.
Del derecho y del revés,
uno sólo es lo que es
y anda siempre con lo puesto.
Nunca é triste a verdade,
o que ela não tem é jeito.