Inici Blogs No en nom meu, ningú en nom meu

No en nom meu, ningú en nom meu

79

No soc ekidistant, no soc ni minoria silenciosa, ni majoria que es creu carregada de raó, ni majoria equivocada ni minoria cridanera. No passo de tot i em molesten totes, totes les banderes, tret de la del Vendrell que és verda i blava. No visc al marge de la realitat i, sobretot, no suporto que ningú m’aixequi la camisa ni parli en nom meu. Prohibeixo els presidents de de l’Estat, de la Generalitat i de la meva atípica i folklòrica comunitat de veïns que es refereixin a mi en termes genèrics; ni català, ni espanyol. Calvo si, kin remei i també Boig alegre. Ok?
O sigui, que kuan qualsevol dels dos presidents faci un discurs i es refereixi als catalans o als espanyols, que afegeixi, tret de Llorenç Avinyó. I ja està. Jo apostato. I de pas deixo un argument, el meu argument. Ni ara ni mai, res a veure amb cap partit polític de dretes. El menysteniment que pels més pobres, els mês dèbils i els més desafavorits de la societat dels partits de dretes, tan votats per treballadors que van accedir a les seves feines amb el carnet a la boca, és el mateix tingui la seva bandera dues o quatre ratlles vermelles. I si, ara algu dirà que no és el tema que estem discutint. I jo dic que si que és el tema; la perpetuació de les el·lits, de les respectives. I també el triomf de la propaganda, obviament pagada amb diners de tots, des de l’Estat la seva, i des de la Generalitat la seva. La gent que no fa mai autocritica i que atribueix a altres tots els seus mals no és de fiar. Si qualsevol d’aquests que diuen que parlen en nom meu amb la manipulació de la generalització es passes algun dia pel súper de Caritas del Vendrell li seria més senzill entendre que una cosa són els problemes i una altra són els seus problemes. Però d’això, de la puta misèria de la gent a la que les dretes han abocat amb alegria, no en parlem. Avui no toca, mai no toca. En nom meu, sisplau, no.