Inici Blogs Ni més ni menys que un gilipolles ( in love)

Ni més ni menys que un gilipolles ( in love)

57

M’ho he dit ( i m’ho ha dit qui em coneix be ) que soc un gilipolles. Ho constato. Ho soc, integral. No faig be les coses que realment m’importen. No gestiono perquè no penso. I quan hauria de callar parlo i quan hauria parlar callo o dic, com és propi, gilipollades. I passa factura. Faig mal a qui estimo i aparto de mi a qui em fa feliç. La culpa es meva. No penso en les conseqüencies dels meus actes, i així em va. Perquè quan per mig no hi amor, ni complicitat, aleshores no hi ha problemes, però no val res. En canvi, quan si… S’ha de ser especial per aguantar-me, i tenir una paciència infinita. Per no estar, no estic ni tan sols a l alçada de les coses que escric. I que ningú pensi que ara el que faig es un exercici de fer pena. No es el cas. Ara faig el contrari, espantar fantasmes. M’en ric de mi. M’ho mereixo. I ho faig per recordar-m’ho sempre. Soc gilipolles.
I faig una altra cosa; immersió. Necessito totes les energies que tinc i les que no tinc, les normals i les paranormals si existeixen per combatre l’absència que apunyala el meu cor i el meu cos. Quan toco la felicitat ho espatllo, però no em rendeixo encara que de mi no depengui. Els primers signes es manifesten. Soc gilipolles, si, molt, i enamorat, ho soc infinitament més. Veig esquirols de la sort, els meteoròlegs pronostiquen pluja per dijous, espero notícies del meu horòscop, m’encomano a la pedra verda i a la imatge que em va llegar la meva àvia. I procuro pensar ( una disfressa del pallasso del meu poble? Una escafandre d’astronauta? Un trajo tradicional bolivià?) en coses que semblen absurdes i no ho son. Glups!(la sensacio de fer el gilipolles es Torna a apoderar de mi.. Almenys a algu fare somriures, i hope)