Inici Blogs …Mirar als ulls

…Mirar als ulls

48

El meu ofici i la meva manera de ser m’han convertit en un observador, un voyeur, si voleu. Soc especialista en mirades i en expressió corporal. Si vols fer una bona entrevista has de mirar als ulls de l’entrevistat o de l’entrevistada i ella o ell s’han de deixar mirar, han de permetre que entris al seu interior per la via més directa, els ulls. Aplico això a la meva vida personal, en tots els àmbits, i em permet tenir la sensació de saber davant de qui estic, de fer un diagnòstic, i, a la vegada, de controlar la conversacio, la de les paraules i tambè la de les mirades i la dels gestos. No sempre és un avantatge aquesta manera de fer, especialment quan les paraules i els ulls de qui tens davant no diuen les mateixes coses. O pitjor, quan qui tens al davant no et mira als ulls. I això passa. Jo sempre miro als ulls. No amago res, tant me fa que em parteixin el cor o la cara. Si no et trenques res no saps què és el dolor perquè tampoc saps què és el veritable plaer. No he estat sempre així, però he decidit no deixar de ser així. I m’adono que, com que comunico veritat, rebo veritat. I això no te preu. Llàstima de temps perdut, haurà servit per aprendre la lliçó. Fa dies que tinc al cap escriure un post parlant de sensualitat, d’erotisme, o directament de sexe. Pero ben mirat (mai millor dit) res més eròtic, res més sensual, res més irresistible, que una mirada de desig. Ufff. Tots sabem de què parlo…
Tots som propietaris de totes les mirades possibles, caçar-ne una de les boniques de veritat i guardar-la per sempre no te preu. Ah.. I la mirada de la passió, la dels ulls mig oberts, o directament tancats.
Ilustro l’article amb la mirada màgica le Liz Taylor, alguna mirada com aquesta he vist jo. Capturada, guardada a la caixa forta del cor.