Inici Blogs Mecanismes i secrets…

Mecanismes i secrets…

26

Ke avorrit seria poder preveure allò que passarà, coneixer els sistemes i els seu funcionament, mai no equivocar-se, controlar-ho tot, no tenir capacitat de sorpresa, no sentir-se arrossegat, no fer el que creiem que mai no faríem, programar, no equivocar-se, tenir sempre la raó. Mecanismes i secrets, detalls que invoquen sensacions, la força d’una intuició, els errors meravellosos, els accidents, els imprevistos, cercles que troben la quadratura, navegar fora de l’ordre, veure com fallen totes les teories, abandonar-se confiat, escapar de la propia presó… Jo havia estat així, em creia el rei del món i m’estava perdent la vida. Ara, navegació de cabotatge, em guien els llums dels fars de la costa dels sentiments i les estrelles que no entenc sobre el firmament de l’ànima. I naufrago contra les roques mes grans per estar amb la vista interior a una altra banda. I entre les restes de la desfeta m’agafo a un fragment de fusta per salvar el que queda de l’accident, que és el nàufrag i el seu viatge erràtic cap al temps vertical. Mecanismes i secrets. No els vull coneixer. Vull que em condueixin al refugi del port dels teus abraços, on no hi ancores ni remolcadors, ni grues ni contenidors, el gust salat dels teus llavis i la bandera blanca de totes reedicions. Mecanismes i secrets… No hi ha més. I és tot…

Explorador celeste. Sergio Makaroff.

suerte que el aire es transparente
y a la noche, en la terraza
mis ojos ven estrellas verdes
regalando luz del pasado en el presente
¡ay! a veces me equivoco y siento
que la atmósfera terrestre me aprisiona
que la gravedad me detiene
que mis omóplatos sin alas no sirven
que no quiero ser humano, sino
explorador celeste
y volar y volar y volar y nunca regresar