Inici Blogs Mataró 1982-1984, la foto extraviada…

Mataró 1982-1984, la foto extraviada…

71

Vaig viure dos anys a Matarò. Del 82 al 84. Hi vaig arribar despres de viure un any a Saragossa, on havia arribat despres d’una dècada a Logroño. Era un adolescent fora de control i més alcoholitzat del normal. Hi vaig arribar amb la por de qui ha vist trencades totes les seves arrels afectives, amb un passat perdut i un futur incert. Però vaig estar de sort. Vaig fer amics i amors. Amics com el Sergi, que ens vam fer inseparables, teníem totes les afinitats, tret dels escacs -que mai no he entès- i el basquet perquè ell es de la Penya i jo del Barça. Tambe van ser importants el Tono Framis, el Pep Ixart, el Jordi Martínez, el Moisès Maicas i el Joan Vives. En l’apartat d’amics incloc la Lucia Parrado, la meva altra anima bessona d’aquell temps i la Montse Tafalla.
Al Damià Campeny antic, l’Institut de Mataró on vaig estudiar vaig tenir la fortuna de trobar grans professors (no tots) però no puc deixar de recordar l’Antonio Madrazo, la Rosa Maria Novellas, o la Conxita de gimnastica. Eren temps de descontrol, una Voll Damm a primera hora, abans d’entrar a classe, o tot el moscatell consumit per les tardes al Casal de Mataro que era al costat de l’Institut. Festes salvatges carregades d’alcohol, molts partits de basquet d’un cert nivell -Matarò és Matarò- i el viatge de fi de curs de tercer a Italia que va ser profètic.
Avui ha aparegut a les meves xarxes socials la Magali, una de les amigues de l’Àngels, de qui em vaig enamorar com el que era, un adolescent, com m’havia enamorat un any abans de la Marisol. Mataro són dos anys molt intensos de la meva vida. Es van anar acabant amb la universitat, els viatges a Barcelona a no estudiar historia, i els matins vagarejant pel barri gòtic amb la Silvia. Són tots, i alguns i algunes que em deixo, importants per a mi. Amb ells i a Mataró vaig començar, despres de tants tombs, a entendre qui era jo. I em fa gracia saber que hi sôn i que alguns em recorden com jo a ells.
La foto extraviada per mi, no se quan, és la COU del 2013-2014. La única que hi ha d’aquell temps. Li he demanat més d’un cop al Sergi i no hi ha manera. La meva, que espero que aparegui, estava signada al dors per tothom, i tambè per l’Angels, que feia ciències i un curs menys que jo. És la foto extraviada. La que publico és la dels de ciències del meu any – jo feia lletres- per això no soc bo per res i faig de periodista, i escric. Un inutil, il·lustrat, això si.

Marta, Sebas, Guille y los demàs. Amaral.

Marta me llamó
A las seis hora española
Solo para hablar, solo se sentía sola
Por que Seba se marcho
de vuelta a Buenos Aires.
El dinero se acabó
Ya no hay sitio para nadie.

¿Donde empieza y donde acabará
El destino que nos une
Y que nos separará?

Yo estoy sola en el hotel,
Estoy viendo amanecer
Santiago de Chile se despierta
entre montañas.
Aqui retoca la guitarra en la 304
Un gato rebelde que anda medio enamorao.

La señorita rock and roll
Aun que no lo ha confesado eso lo se yo.

Son mis amigos en la calle pasabamos las horas,
Son mis amigos por encima de todas las cosas