Inici Blogs Mans i peus, cor i optimisme, contra la incertesa, per la dignitat

Mans i peus, cor i optimisme, contra la incertesa, per la dignitat

50

Tots ens preguntem sovint pel nostre futur. I sovint les incerteses ens angoixen perque donem per fet que el nostre futur no només depèn de nosaltres, de la nostra capacitat o del nostre esforç. La crisi econòmica i de valors que patim ha enviat a la puta misèria molta gent tant valida o mes que els encara tenim la sort d’estar al peu del canó sense més ni menys mèrit que els que han estat fastigosament foragitats. Pero això, que son circumstàncies alienes a la gent normal, son cosa de fills de puta, no fa a les víctimes ni millors ni pitjors. Afecta la seva autoestima, els genera problemes econòmics, físics i a vegades psíquics. De fet, les víctimes de tant de lladre i tant de cabrò son els herois d’aquesta gran estafa. Segurament els malnascuts seguiran vivint al seu tren de vida, com si no fossin culpables de res, fins i tot ens donaran lliçons de moral i seran capaços de presumir de la seva empatia i capacitat. Pero jo conec gent que des del no res, amb treball, amor propi, amor als fills, amor per la vida, mans i peus, i tota la força del cos i de l’ànima, ha sortit del forat. Hi ho ha fet sense un putu duro, des de la practica solitud, perdent gent que creia amics, guanyant amics que creia gent.
Els perdedors som la reserva espiritual d’aquest món injust. Som els que hem resistit tant d’egoisme i tanta infàmia, tant de menyspreu i tanta criminalitat amb trajo i corbata. Podria dir noms, pero un estafador no mereix notorietat, com no la mereix un feixista, un xenòfob ni un homòfob. I no escric amb esperit de venjança perque nomes els caiguts som capaços d’aixecar-nos, i som generosos perquè valem la pena. A mi em van dir que un cor trencat es pot recuperar, pero que un cor de pedra no te vida. La dignitat trencada també es recupera, qui no te dignitat, el fill de la gran puta, no sap ni li interessa què és això tan estrany.
I sabeu què és el millor de tot plegat? Que quan toquem fons, de la manera que sigui, guanyem una capacitat infinita d’estimar i de ser estimats. De què li serveix a ningú morir folrat de diners robats ensorrant gent innocent? Serà mort, com tots. Però rics de veritat serem fins l’últim alè els que sempre, a tot arreu, ho hem donat tot, pels projectes en els que creiem, per les dones ( o els homes) que estimem. I per tot això gent com jo dormim amb pau, desitgem que arribi un altre dia, tenim la ilusio que sigui millor, aprofitem cada bocí de felicitat, som capaços de riure i tambe de plorar, d’enyorar i d’estimar com si demà, el dia que esperem amb candeletes, no hagués d’arribar mai.
Per acompanyar l’Escrit he fet una foto dels meus peus, els d’avançar, els que aguanten aquest cos fet per lluitar i per estimar, com el cos de tots i de totes, no val per cap altra cosa. Els mes cars dels trajos i dels vestits son nomes disfresses.
I de cançó un himne, el meu himne, canto a la llibertat, Jose Antonio Labordeta. Una cançó per cantar, per cridar, per plorar, per lluitar.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.