Inici Blogs Magma i boomerang…

Magma i boomerang…

29

Una part de mi, la millor, no és meva. Està entregada per sempre. La te qui te les claus del meu cor, seva per tota la vida. I jo, que soc un altre, porto amb mi el millor de qui m’ha entregat el seu amor, la seva anima. Forma part de mi, per sempre. La vida ens brinda comptades ocasions d’amor de veritat. Tan poques, tan úniques, tan prodigioses, que per a mi son per sempre, que no acaben mai. Es podran complicar, podran tenir obstacles, podran fer com que dormen, igual que el magma que transita per sota dels volcans, però son això, materia incandescent, que viu al nostre interior, que no s’apaga mai.. Soc incapaç de fer ni un sol retret a qui m’entrega el seu cor. Només em surt donar les gràcies. És tan bonic allò que he rebut, que seria un idiota màxim si ho festejés. No soc de pedra, em dol quedar-me sense el que més estimo, em fa plorar voler i no tenir, em fa pena immensa provocar dolor en qui menys ho mereix. La tristesa és una de les cares de l’amor, que és el magma i és el boomerang. Milions de teòrics diuen que l’amor no és per sempre. Posen terminis i períodes a les fases de l’amor, i les bategen amb adjectius qualificatius que indiquen com d’efimera és cadascuna d’elles. Jo en canvi ho visc diferent. El temps de veritat no és horitzontal, com diuen els calendaris, és vertical. Duren eternament els instants d’amor absolut i passen fugaços els anys sense veritat. I compto el temps per instants eterns. L’amor de veritat és un boomerang; el tens a les mans, el projectes a l’infinit amb totes les teves forces, i tard o d’hora torna a les teves mans. No es pot tancar els ulls, han d’estar oberts sempre per recollir el millor de qui ens porta al seu cor…

Pd. Cada dia es fa fosc abans. Aviat torna la pluja…

Res no és mesquí. Joan Salvat Papasseit, cantat per Joan Manuel Serrat.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
–Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.