Inici Blogs Lleis transgredides amb impunitat…

Lleis transgredides amb impunitat…

79

No serà fàcil que m’expliqui be ni que no sigui malinterpretat, corro els riscos que calguin. De vegades em pregunto quanta i quanta gent haurà passat per akesta vida sense haver experimentat mai ni l’amor de veritat ni una de les seves més alucinants consequencies, la passió sense límits. Quanta i quanta gent passa per la vida creient que allò que viu, allò que comparteix, allò que experimenta, allò que li passa, és el que se suposa que ha de ser amor i que ha de ser passió, o que ha de ser sexe. I jo sempre dic que a vegades, com si d’un miracle es tractes, com si fos una formula alquimica, es fa possible l’impossible, amor total, passió sense límits. Hi ha un meravellós instant, quan tot connecta, el pensament, el sentiment, els cossos, que es posa en marxa un mecanisme màgic que només atén a les lleis de L’esgotament, i aquestes son també transgredides amb impunitat. De vegades, algunes vegades a la vida, les coses , i es meravellós, no son el que semblen. Parla la pell, criden les mans, toquen els pits, son autònoms muscles, cartílags i lligaments, allò que doldria torna boig, el caos es festa major, les llàgrimes son de felicitat, el silenci es fa impossible i sense pronunciar paraules, els monosilabs, son el contrari de la fredor, no cal calcular ni pensar perquè ens calcula exponencialment el propi mecanisme, no hi ha més prioritat que la veu interior, més exterior que mai. I sí, no hi ha temps , ni digital ni analògic, ni hosties. I penses que no pot ser, i penses que més és impossible, i penses que penses, però en realitat estas sentint com ningú ha escrit mai que es pot arribar a sentir…

He dit ningú? Aute si que ho ha escrit.

Luís Eduardo Aute. Ufff!

Amarte es peor que la peor tortura,
me tienes al filo de la deshidratación..
Ya sé que la vida es una y que no dura
ni siquiera el tiempo que tarda una hortera
en pronunciarse por el poderío del Japón.

Te aviso que estoy al borde del infarto
y siento que no me siento la circulación…
Ya sé que en el sexo nunca se está harto
pero espera, frena un poco la carrera
que esto no es ninguna prueba de una maratón.

No puedo más, no puedo más..
ante tus “más, más, más, más, por favor”,
¡ufff! me vas a matar de amor.

Ni en Fallas hay mecha para tanta traca
a ti no te deja satisfecha ni Sansón…
Lo tuyo es saciar la sed con la resaca
y, lo que es vicio convertirlo en un cilicio
para el Warren Beaty que te entregue su pasión.

Me temo que toda tu ninfomanía
oculte la personalidad de un criminal
que va asesinando con la sangre fría
de un destripador cualquiera pero, amor,
prefiero el crimen a la gabardina episcopal.