Inici Blogs Llegir, somiar vides, regalar llibres, escriure, viure…

Llegir, somiar vides, regalar llibres, escriure, viure…

108

Si diguès que la lectura és per a mi una afició, mentiria. Llegir i escriure són dues coses fonamentals a la meva vida, tan fonamentals com la música i la ràdio ( per fer-ne o per escoltar la que altres fan ). Aquestes quatre addiccions fan una part important del que soc, un paio que no és especialista en res, però que de tot en sap una mica. Soc el sonat que te plena de llibres, quasi tots llegits, l’habitació més gran de la casa, i la tauleta de nit carregada de llibres a mig llegir. Recordo totes les lectures a mitges i vaig llegint cinc llibres diferents a la vegada, en funció del meu estat d’ànim. Només em gasto la pasta comprant llibres i música. I amb allò que tinc pendent de llegir, podria omplir uns quants anys sense avorrir-me. Llegir em fa millor, llegir em permet saber, llegir em deixa viure altres vides, llegir fa possible que trobi les frases, les paraules i les explicacions d’allò que passa al mòn i d’allò que em passa a mi. I regalo llibres perque sempre hi ha un llibre per a algú, un llibre per a cada situació personal, un llibre que ajuda al que regala a dir-li el que li vol dir a qui rep el regal. Llegeixo quan la tristesa no em deixa dormir, i recordo els llibres de les nits difícils. Després els agafo mania i fins que no estic millor no els recupero. Estimo regalant llibres, i alguna lectora d’aquest article en podria donar fe. Ho faig des de que era adolescent. I en recordo alguns, La historia interminable, de Michael Ende; Primavera con una esquina rota de Mario Benedetti; Contes per telèfon, de Gianni Rodari; El lado oscuro del amor, de Rafik Shakmi… Els llibres ajuden a dir. Els llibres son part de la meva ànima. Per això escric, i soc afortunat. Als tres llibres publicats fins ara, la novel·la Camí de mar i els llibres de contes Gangues de l’Ofici i Portes Giratories hi he deixat les ferides del cor i tambè els somnis. Ja no son meus, son de qui els llegeix. Tothom veu en cada historia allò que hi vol veure, aquesta és la grandesa de la literatura. Jo sé en qui i en què penso quan escric els meus contes i les meves novel·les. I, si repasso l’obra escrita, sempre he escrit sobre l’amor. I una historia d’amor, dues històries d’amor, és el que explica la novel·la encara inèdita que si tot va be publicaré aquest estiu. De què val la pena escriure, si no de l’amor? De vegades tinc la sensació de ser com el meu admirat Roberto Bolaño, que va escrivia sempre la mateixa novel·la, una única obra que els editors, amb bon criteri, dividien en obres amb títols diferents. La vida explicada i viscuda de Bolaño. Al cap i a la fi, tot plegat, és com el títol de les memòries de Gabriel García Márquez; Vivir para contarla.
Aquest és el més extens dels articles escrits fins avui. Si em doneu temps per escriure, soc perillós. Ha estat un dia de saber-me estimat,un dia verd ( el color de l’esperança) per compartir cançons, per compartir afecte. No puc demanar més, voldria abraçar a qui em cuida…

Ilustro aquest article amb la foto d’una de les prestatgeries de la biblioteca de casa, amb llibres, ràdios i Discos compactes, tots llegits, totes en funcionament, tots mil vegades escoltats.

I de regal, la lletra i el vídeo d’una cançó extraordinària, Livros, de Caetano Veloso. La capacitat infinita de Caetano de crear imatges impactants, aquí amb els llibres, és prodigiosa. Arriba a dir que els llibres són per poder llançar-los per la finestra perquè potser això ens lliuri de llançar-nos nosaltres. Llibres, per ensinistrar-los, per conrear-los en aquaris, a les prestatgeries, a les fogueres. Brillant!

Tropeçavas nos astros desastrada
Quase não tínhamos livros em casa
E a cidade não tinha livraria
Mas os livros que em nossa vida entraram
São como a radiação de um corpo negro
Apontando pra a expansão do Universo
Porque a frase, o conceito, o enredo, o verso
(E, sem dúvida, sobretudo o verso)
É o que pode lançar mundos no mundo.

Tropeçavas nos astros desastrada
Sem saber que a ventura e a desventura
Dessa estrada que vai do nada ao nada
São livros e o luar contra a cultura.

Os livros são objetos transcendentes
Mas podemos amá-los do amor táctil
Que votamos aos maços de cigarro
Domá-los, cultivá-los em aquários,
Em estantes, gaiolas, em fogueiras
Ou lançá-los pra fora das janelas
(Talvez isso nos livre de lançarmo-nos)
Ou ­ o que é muito pior ­ por odiarmo-los
Podemos simplesmente escrever um:

Encher de vãs palavras muitas páginas
E de mais confusão as prateleiras.
Tropeçavas nos astros desastrada
Mas pra mim foste a estrela entre as estrelas.