Inici Blogs L’huracà, pluja sanadora…

L’huracà, pluja sanadora…

57

Ha arribat l’huracà i amb ell la pluja. Soc com les plantes, l’aigua és font d’ànim. Segons passaven les hores, al ritme lent que arribaven els núvols, tal com el cel es feia fosc anunciant la pluja, he anat sortint del forat. I ara que escric, ara que he anat alliberant-me de coses que tenia a dins, ara és diferent. No m’ho imaginava, a primera hora del matí. Potser perquè res esperava d’aquest diumenge. No esperava res, tampoc m’esperava jo. Ha estat un dia de fluir, de no donar-li voltes a res, d’estar per allò que havia d’estar en cada moment, de no culpar-me, de no agobiar-me, de no estar pendent. I, com la pluja, que ha arribat quan havia d’arribar, així ha anat girant la bruixola del meu ànim. He de deixar de pensar que cada dia que arriba serà el millor dels viscuts, tant de bó ho sigui. He de saber que de cada dia viscut em quedo amb allò que em fa feliç.

PD. Avui, a la plaça Vella m’he emocionat quan la Joves de Valls ha descarregat el quatre de nou net. No pel castell, per la gent. La porta de l’església era plena de gent de la colla que ploraven i cridaven d’emoció, i això s’encomana.
Avui, he tornat a viure una gran diada castellera, sense ni un sol símbol politic a la plaça. A la plaça, per la diada s’hi va a fer castells. Malvendre tot aquest esforç i aquesta ilusio colectiva de centenars de persones amb idees polítiques diferents a una causa o ideologia determinada que segur que no és la de tots els que fan possible un castell em sembla un abús. Aquest abús amb els castells no és nou, ja el va cometre el règim franquista. Hi ha moltes proves gràfiques, tambe al Vendrell. A castells s’hi va com avui, a fer castells. Ha estat fantàstic.

Aire. Mecano