Inici Blogs L’home que va vestit de verd

L’home que va vestit de verd

115

Faig un kit kat a la feina, que m’hi poso molt d’hora, i escric. Avui vaig vestit de verd, és un dia perillós pel meu estat d’ànim. Porto verda la dessuadora, verdes les bambes, verds els mitjons i verd el rellotge. Trio la roba que m’he de posar cada dia en funció del meu estat d’ànim. Si vaig de verd, és que crido a l’esperança. El verd és el meu color, el que associo amb la felicitat i els millors moments. Vaig de verd quan soc feliç i també quan ho vull ser. És el meu uniforme de batalla contra els dies perduts i favor dels somnis. I soc conscient dels perills de la tria. Perquè quan vaig de verd tinc tendència a imaginar que em passaran coses boniques, fins i tot prodigioses. I és clar, això no és sempre així. Pero el cor em demana vestir de verd perquè no vull renunciar a les coses que em fan feliç encara que al final prengui mal. Perque si vestit de verd tot surt be, o vestit de verd tot va malament, o no va com a mi m’hauria agradat que anés, si estic content, o si estic trist, hauré viscut, hauré lluitat pels meus anhels i em sentiré viu. Vestit de verd, protegit pels amulets, esperant la pluja… Cap dia tornarà a ser un dia qualsevol.