Inici Blogs Les parets que parlen i una mossegada a la cintura…

Les parets que parlen i una mossegada a la cintura…

65

Aparentem, i som, competents i eficients. Responsables d’allò que fem i de les decisions que prenen. Actuem, defensem les coses en les que creiem, competim, reivindiquem. És la lluita de tots, o de la majoria en el dia a dia. Ho fem perquè som així, perquè toca… Però ningú no és nomès així. De vegades, a mi em passa, es complicat combatre a la realitat del dia a dia i sobreviure als missatges del cor, que cabron. I el cor em fa evadir-me, pensar en coses improductives que em fan infinitament feliç, imaginar situacions, recordar-ne d’altres, no és indiferent, no te sang freda, es deixa arrossegar, no pot ser indiferent, enyora, somia, anhela, no és immune… Gracies a deu o als amulets, o a la lluna magica. Meravellosa feblesa, durs per fora i tendres per dins, impecables i depenents… No puc preveure res, tot m’ho imagino i mai és tan únic com quan passa. I visc a sobre d’un polvorí , i no ho canvio per res del mon. I em poden els sentiments i em pot el desig. I em moro de ganes i em menjo el coll del xandall de tanta impaciència. I que la humanitat es pensi que soc nomès la part visible, la que es mostra eficient i responsable. I per dins tempesta i arc de Sant Martí. La culpa la te qui fa possible que tot sigui molt més bonic del que jo mai havia imaginat que podria ser, que viu sobre una bomba interior tan semblant a la meva. I aqui estic jo, que he desenvolupat la capacitat de veure les parets que parlen del que em passa, que se perquè les cançons diuen el que diuen, i que avui ho donaria tot per mossegar la teva cintura mentre a fora bufa el vent i el tot vola, com volem nosaltres quan som aire…