Inici Blogs Les coses que no consten…

Les coses que no consten…

26

Tantes hores consumides totes a tanta velocitat, esgarrapades del cor eternes, vull que sigui demà… Per això retrato la lluna i veig estels que la càmera no capta. Avui tot ha estat frenètic i a gran velocitat, guanyar-li temps al temps horitzontal per conquerir temps vertical. Avui arribo a la conclussió que ja sabia de bona part de les coses que ocupen determinades persones, la majoria es dediquen a la foguera de les vanitats que és la política, que l’aparent no és el que compta. La feina que faig, tan social, tan d’aparador, és part del joc públic. I no quedo del tot satisfet si no soc capaç d’afegir-hi algun element diferent. Però inverteixo tot això, que no suposa un gran esforç, en preparació interior, en aliment invisible del que realment forma part de mi. I avui, no per la cara vista, si per allò que sento, encara que no consti, avui pot ser una perfecta vigilia de demà…

Manolo Garcia. Nunca el tiempo es Perdido