Inici Blogs Les anarquiques lleis de l’atracció…

Les anarquiques lleis de l’atracció…

39

Capaços de controlar-ho tot? Dificil. Capaços de controlar-nos a nosaltres mateixos? Impossible. Capaços d’aguantar la Força del desig. Per un temps, si disposats a renunciar al miracle que som capaços de crear cada vegada que ens ho manen les anarquiques lleis de l’atracció? Jo no. Tan senzill de dir, tan complicat de fer. I mira que de sobres se que als límits de passió, la d’embogir, no s’hi pot arribar sense dolor. Seria una altra cosa. Només amb el cor obert s’entrega l’ànima a traves del cos, que sembla mentira que pugui ser veritat. I tant bogeria paga tribut. Arribem més lluny, volem més. Trobem a faltar,. I si refreden el cap s’encén el cos, i si fem com que no escoltem, ens apunyala el cor. I demanem més o voldríem mai haver-ho viscut, perquè no ens deixa viure, ni dormir… Jo no soc capaç de controlar, i a la vegada em sento culpable de provocar dolor a qui em torna boig d’amor. I vaig per la vida amb sensacions i sentiments contradictoris. Perque jo no sabia ( tan llest que em creia ) que akestes coses passaven. I és aleshores quan preocupat i culpable, i a la vegada astronauta flipat, la meva veu interior em recorda que l’amor de veritatvés akell que es fa com si fos la última imla primera vegada, que això no ens ho havia explicat ningú,,potser perquè ningú ha viscut una cosa igual. Només passa quan passa, però si passa és per sempre. I és una qüestió de patronatge, que es trobin dos fets a mida. Tot això no he ho havia trobat a faltar a la puta vida, ni em podia imaginar que existia…

No te desnudes todavia. Luís Edurado Aute.

No te desnudes todavía,
espera un poco más
no tengas prisa, el tiempo
es algo que quedó detrás.
la eternidad es un latido,
un solo corazón,
el tuyo, el mío, abrazados,
en perfecta comunión.
Cuando el deseo estalle
como rompe una flor
te quitaré el vestido,
te cubriré de amor
y en la espera, te pediría
no te desnudes todavía,
no te desnudes, todavía no.
No quiero aún que me descubras
toda la verdad,
que la verdad no es lo evidente
sino su mitad.
quiero mirarte con los ojos
del amanecer,
como la noche mira el día
que tarda en nacer.
Cuando el deseo estalle