Inici Blogs Lentes explosions siderals pendents

Lentes explosions siderals pendents

38

I mentre no arribi el moment, que em moro de ganes que arribi aviat, que arribi rapid, em mentalitzo (soc masoca) desitjant que quan arribi tot sigui lent, molt lent, tan lent i tan intens. La mes lenta i a la vegada mes frenètica de les coreografies a dos, al compàs del soroll de les ones del mar i amb la intensitat de la filarmonica de Berlín interpretant Wagner sota la batuta perversa de Herbert Von Karajan. Lent, molt lent, lent fins al límit. No penso decorar-ho amb cap metàfora, que sigui lent, notant el moviment de cada Muscle, cadascun i tots els batecs del cor, tots els perfums i tots els olors, tots els sorolls xiuxiuejats que criden, que la calor exploti fins a suar i que quan sembli impossible que pugui ser mes lent i més intens… Que ho sigui.
Per més que algun insensat encara cregui en impossibles, la eternitat no existeix. La nostra condició de mortals nomès ens permet aproximar-nos a la eternitat d’una manera, fent que el temps sigui vertical, aprofitant com un tresor els instants únics, els lents, els que no necessiten ser assajats per únics, els que ens porten al paradís, a poc a poc, cada mil·límetre de pell, lentament, cabell a cabell, sense pressa, amb parsimònia, cada racó. Això te substantius, amor, plaer,vida, eternitat, treva,sexe, deshinibició… Ara que hi penso, deshinibicio tambe te sinònims; cava , gintonic. Segons com m’oblido de la meva addicció al cafè. Sense cafè, com ara, soc lo peor, ho reconec…
Que és lluna plena, que diumenge plourà, que tenim pendents totes les lentes, molt lentes, infinitament lentes i intenses explosions siderals.

Mecano. La fuerza del destino

Nos vimos tres o cuatro veces
Por toda la ciudad
Una noche en el bar del Oro
Me decida a atacar
Tú me dijiste diecinueve
No quise desconfiar
Pero es que ni mucho ni poco
No vi de donde agarrar
Y nos metimos en el coche
Mi amigo, tu amiga tú y yo
Te dije nena dame un beso
Tú contestaste que no
Empezamos mal y yo que creí­a
Que esto era un buen plan

Aquella noche fue un desastre
No me comí­ un colín
Estas son sólo un par de estrechas
Nos fuimos a dormir
Pero la fuerza del destino
Nos hizo repetir
Dos cines y un par de conciertos
Y empezamos a salir
No sé si esa cara tan rara
Un ojo aquí y un diente allá
O el cuerpecillo de gitana
Mujer a medio terminar
Tu corazón fue lo que me
Acabó de enamorar
Y nos metimos en el coche
Mi amigo, tu amiga, tú y yo
Te dije nena dame un beso
Tú contestaste que no
Empezamos mal y yo que creí­a
Que esto era un buen plan
Y desde entonces hasta ahora
El juego del amor
Nos tuvo tres años jugando
Luego nos separó
Pero la fuerza del destino
Nos hizo repetir
Que si el invierno viene frí­o
Quiero estar junto a ti

Read more: Mecano – La Fuerza Del Destino Lyrics | MetroLyrics